Petites coses, qualitat de vida

Ja torno a tenir Internet a casa. Dir això sembla la conya, sembla quelcom genial, però no ho és. En realitat aquí tenir un modem USB és un luxe i per tant és molt car. Les tarifes són reduïdes en quan a oferta i no hi ha cap que tingui un contracte il·limitat. Això vol dir que a mesura que em connecto gasto un saldo i que quan aquest s'acaba Internet també.

El problema és que el meu ordinador, al retornar-li la porta d'accés al món, ha començat a actualitzar tot de coses (antivirus, el mateix sistema windows, els dvix...) fet que ha produït que en només 5 minuts d'estar connectat, a part de saturar una connexió que brilla per la seva lentitud, ha fet que es gastessin ja 7 pesos. En un ciber amb dos pesos estàs 1 hora i a bona velocitat

Així que ara mateix estic escrivint això en un word i em connectaré dos minutets per a penjar-ho. D'altra banda, la tranquil·litat d'estar a casa i poder escriure fa que tingui ganes de pagar aquest luxe. I és que tot i que ja ho intuïa, he experimentat que la qualitat de vida la fan les petites coses.

Trobo a faltar utensilis que mai a la meva vida hagués cregut tan importants. És clar que n'hi ha de típics com la televisió, la ràdio, Internet o el meu Ipod, fàcils d'imaginar. I sí, parlo de l'Ipod perquè se m'han esborrat totes les cançons i vídeos que hi tenia, algú va sincronitzar el meu ipod a un itunes que no corresponia. 80 gigues desaparegudes, tres anys baixant-me cançons. Estic sec de música i la veritat m'ha deixat molt orfe: em sento buit.

Però també he trobat a faltar altres coses tan simples com una fregona o motxo. Aquí no se'n gasta. Perquè us feu una idea, per fer una bona neteja a Argentina primer s'escombra (fins aquí correcte) perquè d'aspiradors no n'hi ha. Després amb la mateixa escombra s'escampa tot fent un petxim petxam aigua llençada des d'una galleda amb lavandina (el nostre lleixiu). Fan anar l'escombra fins que l'aigua agafa un to marronós ja sigui per la merda del terra com per la merda que tenia l'escombra. Després es passa el que per nosaltres seria un netejavidres: d'aquells que per treure el sabó de les finestres, quan el passes prement fort contra el cristall, fa el típic soroll de 'nyiii'. Doncs aquest mateix però només pel terra, de color negre i més gros. Prement fort contra les rajoles es condueix el bassal d'aigua i lavandina cap a la porta. El resultat: queden clapes molt molles, d'altres humides i d'altres directament bassals. Uns tolls d'aigua que s'embrutaran quan tornis a caminar amb les sabates per tal de retirar més aigua que ha quedat al fons de l'habitació. Unes petjades que s'escamparan encara més quan, per eixugar l'aigua, hauràs de col·locar un drap enrotllat al netejavidres (ara netejaterres) que anirà de punta a punta de l'habitació fins a agafar també un toc marronós. Imagineu-vos quin merder. M'han dit que per comprar un motxo hem d'anar a una botiga especialista en neteja!

Aquest és un petit exemple: són les petites coses que ens treuen qualitat de vida. En podria dir més... no ho sé com per exemple que no hi hagi clavegueram Cada setmana ve un camió a absorbir tota la porqueria. O que hi hagi una bona part de la ciutat on no hi ha carrers asfaltats perquè els mateixos veïns haurien de pagar els costos. Ara que fa dies que no plou, quan s'alça una mica de vent tots mengem pols. Hi ha pols per tot arreu.

Trobo a faltar fer una mica d'oci. Fer un cafè o una birra a una terrassa. I cada cop que sec a la meva tassa a vàter enyoro les tapetes de plàstic que eviten que el teu cul toqui la freda porcellana. Ara haig de vigilar no entafonar el cos gaire en darrera perquè se m'enfonsa el cul. O el simple fet de tenir unes cortines per evitar que el sol et desperti. Ara que fa menys fred hi tinc una manta enganxada amb uns ganxos (valgui la redundància).

La qualitat de vida no només és la salud, la bona feina, l'oci... sinó és que les coses que fas dia a dia siguin les més còmodes possibles, més assequibles i fàcils. Descobreixo la sopa d'all, però és que moltes vegades no ens n'adonem...