dimarts, 17 d’agost del 2010

Dit i fet


Avui de nou tinc molt poc temps per escriure perquè estic a casa de la cosina d'un dels nois del grup.

Ahir vam celebrar el 'Día del Niño' i bé, les sensacions van ser força satisfactòries. No sé ni com va acabar sortint un espectacle tan digne com el que vam tenir tenint en compte que anava apareixent gent que hi volia participar. De cop i volta, per exemple, van aparèixer uns músics i van muntar una petita banda.

Jo no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig posar-me al piano i el bateria i el guitarra m'anaven seguint. No paraven de riure perquè vaig improvisar un blues dels barris 'Don Pepito, Santa Rosa i Itatí. En un tres i no res la plaça es va omplir de gent.

Els jocs que vaig plantejar van ser un èxit: les cadires, estirar la corda, la cursa de sacs... els nens van participar i van fer molt cas, fet que em van explicar que no sol ser habitual. Després de donar el menjar (llet i 'patitas de chancho') vam seguir fent jocs però va ser impossible mantenir un ordre. Dos minuts més i em poso a cridar. Els nens com a lleons volien tots els regals i ser els primers, va ser claustrofòbic.

Al final, però, vam aconseguir calmar la situació i acabar dignament amb un sorteig.

Tothom es va felicitar i els nens s'ho van passar molt i molt bé. Jo finalment vaig fer de pallasso amb un 'traje' tret de l'aportació de diferent gent.

Ho vam aconseguir!

Avui dilluns ha estat un dia tranquil, aquí és 'feriado' (festa) ja que es commemora la mort de San Martin, un home que va alliberar dels espanyols Perú, Xile i Argentina. Moltes banderes argentines als balcons.

He anat a casa d'un noi que té un grup de música, han gravat un disc a un estudi casolà que hi ha a reconquista (l'únic i son 70 pesos per cançó).

Els pròxims dies us explicaré quin és el nou repte, estem molt emocionats!

Fotos aquí: http://www.facebook.com/album.php?aid=66004&id=1012540822&l=89f1c1ab02

1 comentari:

  1. Com t'atreveixes a dir "un home que va alliberar..."!!??? és el libertador general don José de San Martín, un respecte!

    ResponElimina