Doncs bé, com no podia ser d'una altra manera el meu viatge ha començat amb un petit incident: Aerolínies Argentinas no em deixava viatjar per tenir un bitllet de tornada més enllà dels 3 mesos del visat de turista.
Després d'explicar que el consulat argentí a Barcelona havia passat de donar-me cita i d'ensenyar el paper de la coordinadora del projecte on hi especificava que l'únic que havia de fer era renovar el visat de turista entrant i sortint del país, m'han deixat viatjar.
A l'avió varies persones que m'havien vist estressat a la cua m'han preguntat què havia passat i els ho he explicat. Una d'elles treballa al consulat argentí de Buenos Aires i m'ha dit que era pura pantomima. Que no em preocupés que entraria amb un viat de turista i que ningú em diria res ni molt menys em 'repatriarien'. I així ha estat.
Han estat 13 hores de vol. El meu company de seient era d'Uruguay, l'Arturo que viu a Cunit i creu que Catalunya ha de ser un Estat diferent a l'espanyol, i hem estat parlant bastant, fins i tot hem rigut. He dormit algunes hores soltes, se m'ha fet una mica llarg. He vist la peli de Sherlock Holmes i la de la Princesa i el gripau. Ambdós m'han decepcionat una mica la primera més que la segona.
M'he sorprès de l'edat de les azafates de vol, superaven totes els 50 anys. M'he sorprès de que la gent fuma a l'aeroport, fins i tot darrera una guixeta. M'ha cridat molt l'atenció que molta gent treballa amb el mate a la mà.
Plou, i molt. He esperat a la Judith, una noia de Flix que també ha vingut. Hem agafat un bus. Hem canviat els euros a pesos, el canvi ha pujat a favor nostre 1 euro son 5.03 pesos argentins.
Ara estic a l'alberg super 'young hostel'. Mola.
Tinc molta gana perquè és com si fossin les 15:45 de la tarda però aquí són les 11 del matí.
De moment, tot bé.
divendres, 30 de juliol del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
Set dies dient adéu!
Durant aquests últims dies he comprovat que estic rodejat de molta gent que m’estima. Ha estat una sensació tan agradable i confortable que no ha estat fins ara, que falten unes hores per agafar l’avió, que m’he posat nerviós.
He dit a molta gent adéu, ja sigui en persona, davant una cervesa o un plat de carn, en una terrasseta o sortint de festa o, evidentment, ja sigui per telèfon o la xarxa. Fins i tot he rebut mostres de suport i ‘carinyu’ que no hagués imaginat mai. Sense dubte que m’heu fet fort per afrontar aquesta aventura.
També estic molt content perquè en un mes el meu nou disc virtual, ‘Ajuda’m a canviar el món’ (descarrega aquí), ha aconseguit més de 900 descàrregues. És al•lucinant!
Així que, a poques hores de pujar a l’avió per creuar ‘el charco’, us vull donar les gràcies, moltíssimes gràcies. Em sento orgullós de la gent que m’envolta i estic immensament satisfet de pensar que m’he fet amb la millor gent que existia al meu voltant. També vull fer especial referència a la meva família, que tot i que de tant en tan els etzibo algun xoc emocional que no mereixen, m’estimen molt.
I jo us estimo a tots vosaltres.
He dit a molta gent adéu, ja sigui en persona, davant una cervesa o un plat de carn, en una terrasseta o sortint de festa o, evidentment, ja sigui per telèfon o la xarxa. Fins i tot he rebut mostres de suport i ‘carinyu’ que no hagués imaginat mai. Sense dubte que m’heu fet fort per afrontar aquesta aventura.
També estic molt content perquè en un mes el meu nou disc virtual, ‘Ajuda’m a canviar el món’ (descarrega aquí), ha aconseguit més de 900 descàrregues. És al•lucinant!
Així que, a poques hores de pujar a l’avió per creuar ‘el charco’, us vull donar les gràcies, moltíssimes gràcies. Em sento orgullós de la gent que m’envolta i estic immensament satisfet de pensar que m’he fet amb la millor gent que existia al meu voltant. També vull fer especial referència a la meva família, que tot i que de tant en tan els etzibo algun xoc emocional que no mereixen, m’estimen molt.
I jo us estimo a tots vosaltres.
dijous, 22 de juliol del 2010
El viatge comença una setmana abans
Primera entrada al que vull que sigui el meu diari des d'Argentina perquè tots pugueu saber i conèixer què serà de mi per aquelles terres.
Per qui no ho sàpiga, dir que me'n vaig a Argentina el 29 de juliol i torno el 10 de gener del 2011. Vaig a fer un voluntariat, que he trobat a través de Cocat.cat, i me'n vaig a la ciutat de Reconquista, al nord de la província de Santa Fe.
Ja m'he vacunat, estic començant a preparar el que haig de posar a la bossa (que no maleta, quasi vaig amb un petate) i ja començo a tenir nervis.
Ara per ara, l'esdevenir d'aquest viatge és bastant incert. Viuré a casa d'una família, treballaré amb nens i nenes de 4 a 14 anys amb risc d'exclusió social i estaré a una zona força pobra. no sé res més. Així que esbrini més detalls no tingueu dubte que us els faré saber.
M'agradarà molt llegir els vostres comentaris en aquest blog i saber que us interessa el que us vaig dient. Espero que hi hagi feedback.
Una abraçada!
Per qui no ho sàpiga, dir que me'n vaig a Argentina el 29 de juliol i torno el 10 de gener del 2011. Vaig a fer un voluntariat, que he trobat a través de Cocat.cat, i me'n vaig a la ciutat de Reconquista, al nord de la província de Santa Fe.
Ja m'he vacunat, estic començant a preparar el que haig de posar a la bossa (que no maleta, quasi vaig amb un petate) i ja començo a tenir nervis.
Ara per ara, l'esdevenir d'aquest viatge és bastant incert. Viuré a casa d'una família, treballaré amb nens i nenes de 4 a 14 anys amb risc d'exclusió social i estaré a una zona força pobra. no sé res més. Així que esbrini més detalls no tingueu dubte que us els faré saber.
M'agradarà molt llegir els vostres comentaris en aquest blog i saber que us interessa el que us vaig dient. Espero que hi hagi feedback.
Una abraçada!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)