Amics, amigues, companyes i companys, coneguts i saludats.S'acaba el meu viatge d'aquí a poques hores.
Aquesta foto és un perfecte exemple de com es troba ara mateix la meva vida: inicio un camí des de cero que no sé cap on va. I sembla llarg...
Tinc una sensació tan extranya...
Fins ara, Gerard.
ResponEliminam'encanta la foto. El millor del camí és aprendre a recorrer-lo. Ens veiem en un dels encreuaments d'aquest camí ple de sorpreses i alegries, i qui sap potser en caminem un tros junts!
ResponEliminaBon viatge :D
Irish
desitjo que sigui un llarg viatge i que mai arribis a saber ben bé cap a on es dirigeix, d'altra manera, no tindria massa gràcia, no creus?
ResponEliminafins daki res!!
x cert, acabo de fer un repàs ràpid del teu blog i es una foto molt fidel a la teva història d'amor amb Argentina, com un petit gran diari en el que expresses tal com et sents i totes les teves emocions, de fet, no només d'argentina sino també de tot el que tens a BCN; vigila bé que no es perdi, conserva'l!
ResponEliminaun petonàs!
A vegades m'agrada venir aquí... i mirar el mar!
ResponEliminaEstic ben convençut que no t'avorriràs pas. La teva darrera lletra (Mira la lluna) té la solució!
Bona tornada!