(teclat sense accents)
En primer lloc vull donar les gracies a tots i totes que m'heu enviat ja sigui per facebook o per e-mail anims despres del robatori que vaig patir. MOltes gracies, unes paraules de suport, per petites que fossin, era el que mes necessitava.
Va ser un cap d'any horrible, jo em pensava que mai podria superar el cap d'any que vaig passar a Normandia, vomitant, sol en una habitacio mentre tota la meva familia gaudia d'un sopar. Jo els sentia riure i festejar el nou any. Vaig pensar: 'mai mes viure un cap d'any tan pessim'. Doncs es va super en escreix. De fet hagues pagat el que fos pér tenir uns vomits i mantenir la camara.
El que esta clar es que mes que un robatori el que em van fer va ser una estafa. El noi que em va donar la seva camara m'ha enviat el seguent:
"Y la otraaaaa... es.... si encontras alguien por ahi que la quiera la puedes vender a 400 pesos y me depositas el dinero en mi cuenta. Mal no me vendria porque la quiero cambiar por una mas grande, tipo profesional. Pero esta ultima opcion es de ultima y si se da la oportunidad. Si haces eso formatea la tarjeta."
No cal dir res mes, no?
Avui han sigut 14 hores de bus per una carretra intransitable. Plena de bonys, en molts moments l'autobus anava a 20 km per hora. Ha estat dur, sobretot fins les 3 de la tarda que se m'ha passat la ressaca. A mes s'ha espatllat l'aire acondicionat i hem suat tots com porcs. El cap em donava mil voltes, fins que m'he pres un ibuprofeno.
Ja que estic sol, vaig fer una cosa que tampoc m'hagues imaginat mai que faria sol: emborratxar-me. Em vaig comprar una botella de vi de litro (no de 750, com son les normals) per 22 pesos (estava prou bo pel preu) i me la faig fotre tot sol, assegut al carrer, a la vorera. La nit era fantastica, placida, gens de fred, gens de calor. Anava amb maniga curta. Intercanviant algunes paraules amb els vianants tots afirmaven que era la millor nit de l'any. Vaig estar mirant els estels, les estrelles, pensant, tranquil.lament. Insiprant a fons, relaxant-me a cada glop. El vi em va fer companyia.
Vaig pensar que despres de 5 mesos, de tot el que he viscut i m'ha passat, es sensacional que estigui sa, viu, fort i estable. Aixo es el mes important. Mig mes de sou en una camara. No es tan greu. Tots els problemes fossin com aquest. Quan tingui feina sera un dels primers gastos. Com diuen aqui: 'no hay drama'.
Realment tinc un contrarellotge si vull veure una mica Ushuaia haig d'arrabar el dia 6. Per ser alla el dia sis haig de sortir del Calafate el dia 4. Si vull estar el 4 a calafate haig de soritr dema d'aqui Chalten a les 18:00. Molt just pero hi arribare.
Ara son les 2 de la nit. M'aixecare ben d'hora i intentare aprofitar tot el dia de dema. I segurament a les 18 marxare cap a Calafate.
Hola Gerard,
ResponEliminaEm sap greu!! això de la camèra digital. Però, malgrat tot, pensa en tota l'aventura que has viscut fent de voluntari social a Reconquista , els teus alumnes companys amb qui has compartit somriures, amistat. I que d'aquí ben pocs dies ja tornaràs a CATALUNYA i et retrobaràs amb la família, amics. MOLTS ÀNIMS I FELIÇ 2011!!!
Roser
Bon dia i bon any, guapo!
ResponEliminaAhir a la nit, sortint d'assaig, vam saber què t'havia passat amb la càmera. Certament, és un robatori-estafa perpretada d'una manera fastigosa i no es pot dir res per paliar la ràbia. El que sap més greu són les fotos que quedaven dintre perquè són irrecuperables. Per la càmera ebn sí, jo sempre penso que "el que es pot solucionar amb diners, deixa de ser un problema" i tu mateix deixes entreveure una reacció molt madura en el comentari d'ahir.
És lègic, no obstant, que triguis a pair-ho i se t'emporti la mala llet de tant en tant: permetre-t'ho perquè és normal.
Et desitjo un bon final de viatge, tot l'ànim del món per tornar a casa i tota la pau d'esperit per adaptar-te.
Una forta abraçada!
Mercè
400 pesos? 22 pesos? has estado en colombia y no sabes ni como se llama el dinero...en fin 22 pesos como tal no existe
ResponElimina