I cry for you, Argentina

Amics, amigues, companyes i companys, coneguts i saludats.

S'acaba el meu viatge d'aquí a poques hores.

Aquesta foto és un perfecte exemple de com es troba ara mateix la meva vida: inicio un camí des de cero que no sé cap on va. I sembla llarg...

Tinc una sensació tan extranya...

Ushuaia

Estic absolutament derrotat. Avui he viatjat tot el dia i amb força estrès. Com no podia ser d'una altra manera alguna cosa havia de passar. A les 3:00 de la matinada pujava a un autobús des de Calafate. D'allà anàvem a Río Gallegos i després cap a Ushuaia, parant a Río Negro. El tema és que quan estava assegut una persona amb certa mala llet m'ha increpat dient que estava ocupant el seu lloc. Hem fet venir el conductor i, certament, teníem la mateixa butaca.

Hem començat a repassar fins que ens hem adonat que el meu bitllet estava caducat. Era a data del dia 5 i no del sis. Llavors he pensat 'que burra la dona de 'El Chalten''. Li vaig dir: 'quiero viajar la noche de Reyes des del Calafate a Ushuaia'. Ella em va dir: 'no hay drama, te lo dejo todo atado'. Em va reservar el hostel a Calafate la nit del cinc i clar, em va comprar el bitllet la nit del 5 al 6, però amb l'error de comprar la matinada del 5 i no del 6. Així que no tenia bitllet.

M'han fet baixar. Quan he explicat el que succeïa m'han dit: no hi ha problema hi ha un segon bus que surt 20 minuts més tard. Jo he dit que feia escala a Río Gallegos i que no podia arribar tard i m'han dit que arribava a temps. Amb la discussió l'altre autobús ha marxat amb la meva motxilla a dins. Abans que marxés els he fet parar per fer-la treure però m'han dit que no. Que la recollí s a Río Gallegos.

Així que he viatjat fins allà amb l'estrès de: 1- sense maleta 2- sense possible bitllet a l'altre autocar des de Río Gallegos. Efectivament he arribat he corregut a l'ofincia i he explicat el problema. Miraculosament una persona havia cancel·lat el bitllet. M'han recol·locat després d'advertirme que hauria de pagar 290 pesos un altre cop. Però al final no. Ha arribat l'altre autocar 5 minuts abans que marxés el meu cap a ushuaia i he pogut agafar la motxilla.

Final feliç. Dur viatge i moltes hores perdudes a les duanes. Sortida argentina, entrada a chile, sortida chile i entrada a argentina.

Avui a Ushuaia, estic aun ciber passant les fotos al meu Ipod. Un detall que no havia dit, just al matí del dia 31 vaig passar les fotos de la camara a meu ipod, així que no vaig perdre ni una foto.

Demà tot el dia al parc nacional i intentaré fer alguna excursió demà passat al matí, abans d'agafar l'avió.

Endavant les atxes!!!

Nit de Reis

Avui ha estat un dia molt bonic. He fet una excursió que ha estat impressionant. He visitat la glacera d'Upsala. Per accedir-hi hem hagut de navegar pel llac 'Argentino' que és el tercer més gran de Sur Amèrica. Després, hem visitat l'Estancia Cristina, una 'posada' que data de principis del segle XX on un matrimoni anglès hi produïa llana.

A la tarda hem agafat uns 4x4 i hem anat fins al mirador de la glacera. Espectacular. Era un contacte directe amb la natura. Ha estat molt bonic.

Ara estic al Hostel de nou, el nom és divertit: 'Che lagarto'. Ara aniré a sopar amb una colombiana molt divertida que he conegut al viatge.

No hi havia pensat... però passaré la Nit de Reis a l'Autobús. Una vegada més serà quelcom per recordar. Això sí... ni hi havia pensat fins ara que m'he posat a escriure.

Després del sopar hauré de fer temps fins les 3 AM que tinc l'autobús cap a Río Gallegos. Allà, si tot va bé, hi arribaré a les 7:00 del matí. A les 8:30 surt l'autobús cap a Ushuaia i arriba a les 21:00. M'han dit que el bus puja a una plataforma i travessa el mar, per la part Xilena. Pot ser que si fa mal temps, estiguem aturats allà fins a poder passar.

De moment, però, el temps s'està portant genial. Estic vivint uns dies d'estiu genials. Les glaceres que he vist els puc veure en màniga curta. Tinc la cara tota cremada.

Només queden 4 dies de viatge. Això s'acaba...!

A FONS!

Un punt de "madurès"

Tot el dia d'ahir va ser molt bonic. Jo ja intuïa que poc a poc amb el pas dels dies el fet de viatjar sol no seria tan horrible. Hi ha molta gent que ho fa. El meu petit problema va ser que no estava dins dels meus plans. Però poc a poc m'hi he acostumat. Ahir va ser un dia de caminata espectacular. Mai havia caminat tant. De fet em fa mal una ingle i tinc dues butllofes als peus. Vam fer un treking per les muntanyes i valls de Chalten, fins arribar prop de la muntanya Firtz Roy. Molt bonic.

Aquest matí a les 7 he agafat un bus i ja estic a El Calafate. D'aquí una hora vaig a veure el glaciar Perito Moreno i demà a Upsala amb barco. Em queda una setmana i m'ho gastaré tot.

Ara endavant, només em queda una setmana d'aquest viatge de 5 mesos i mig. Som-hi!

Emborratxar-se sol

(teclat sense accents)

En primer lloc vull donar les gracies a tots i totes que m'heu enviat ja sigui per facebook o per e-mail anims despres del robatori que vaig patir. MOltes gracies, unes paraules de suport, per petites que fossin, era el que mes necessitava.

Va ser un cap d'any horrible, jo em pensava que mai podria superar el cap d'any que vaig passar a Normandia, vomitant, sol en una habitacio mentre tota la meva familia gaudia d'un sopar. Jo els sentia riure i festejar el nou any. Vaig pensar: 'mai mes viure un cap d'any tan pessim'. Doncs es va super en escreix. De fet hagues pagat el que fos pér tenir uns vomits i mantenir la camara.

El que esta clar es que mes que un robatori el que em van fer va ser una estafa. El noi que em va donar la seva camara m'ha enviat el seguent:

"Y la otraaaaa... es.... si encontras alguien por ahi que la quiera la puedes vender a 400 pesos y me depositas el dinero en mi cuenta. Mal no me vendria porque la quiero cambiar por una mas grande, tipo profesional. Pero esta ultima opcion es de ultima y si se da la oportunidad. Si haces eso formatea la tarjeta."

No cal dir res mes, no?

Avui han sigut 14 hores de bus per una carretra intransitable. Plena de bonys, en molts moments l'autobus anava a 20 km per hora. Ha estat dur, sobretot fins les 3 de la tarda que se m'ha passat la ressaca. A mes s'ha espatllat l'aire acondicionat i hem suat tots com porcs. El cap em donava mil voltes, fins que m'he pres un ibuprofeno.

Ja que estic sol, vaig fer una cosa que tampoc m'hagues imaginat mai que faria sol: emborratxar-me. Em vaig comprar una botella de vi de litro (no de 750, com son les normals) per 22 pesos (estava prou bo pel preu) i me la faig fotre tot sol, assegut al carrer, a la vorera. La nit era fantastica, placida, gens de fred, gens de calor. Anava amb maniga curta. Intercanviant algunes paraules amb els vianants tots afirmaven que era la millor nit de l'any. Vaig estar mirant els estels, les estrelles, pensant, tranquil.lament. Insiprant a fons, relaxant-me a cada glop. El vi em va fer companyia.

Vaig pensar que despres de 5 mesos, de tot el que he viscut i m'ha passat, es sensacional que estigui sa, viu, fort i estable. Aixo es el mes important. Mig mes de sou en una camara. No es tan greu. Tots els problemes fossin com aquest. Quan tingui feina sera un dels primers gastos. Com diuen aqui: 'no hay drama'.

Realment tinc un contrarellotge si vull veure una mica Ushuaia haig d'arrabar el dia 6. Per ser alla el dia sis haig de sortir del Calafate el dia 4. Si vull estar el 4 a calafate haig de soritr dema d'aqui Chalten a les 18:00. Molt just pero hi arribare.

Ara son les 2 de la nit. M'aixecare ben d'hora i intentare aprofitar tot el dia de dema. I segurament a les 18 marxare cap a Calafate.

El 2011 es passa amb mi

(teclat sense accents)

El mon no es just amb mi. Es passa amb mi. No hi ha dret.

Sembla que el 2011 em vol fer mal. No m'ho mereixo.

Em van convidar al sopar del hostel per cap d'any. Vaig acceptar. Era un hostel raro. Just el ultim dia va apareixer mes gent. Gent mes jove. Un argenti una canadenca d'origen xines. Vam estar parlant molt. per fi. A la taula n'erem uns 30, amb una germanor i una complicitat molt divertida. gent de diverses aprts del mon compartint sense coneixer el cap d'any. jo vaig treure la camara i faig fer algunes fotos. Me la vaig tornar a penjar. El noi jove argenti amb el qual vaig estar parlant molt tambe va fer fotos doncs li va agradar la meva idea. en elles em pot veure com la porto penjada tota l'estona, tota l'estona. Tambe recordo que el vi comencava a donar-nos calor a tots i que em vaig despenjar la camara deixanta al costat del meu plat. vam comencar aparlar primer de musica, despres de politica pre acabar palrant sobre come esta argentina avui dia. divertit interesant. tothom va anar desapareixent a dormir i ens vam quedar sols els joves. La camara ja no hi era.

VAIG MUNTAR UN NUMERO impressionant, despertant cada habiacio, trucant a tot deu, suant, em quedava 1 hora i mitja pel meu autobus. la camara estava a dins del hostel i tenia un contrarellotge. No us puc desrciure com he patit, rementant tot el hostel, fins i tot obrint les maletes de cada un dels inquilins, demanat-los mil vegades perdo. El temps passava, quedaven menys minuts. entre lla foscor ajupit palpant la gespa del pati. cada raco. una sensacio d'impotencia se'm menjava. no hi podia fer res. i llavors es quan va venir la desconfianca en tothom. ell la te... pre aixó no busca... ell la te per aixo ha marxat a dormir.... ell la te.... o potser ell...

vaig muntar un numero fins a les 6:10 que havia de maraxr corretns si volia agafar el bus. NINGU EN AQUESTA VIDA ES POT IMAGINAR que es marxar sabent que la camara esta alla, segur que en algun raco.

Amb el follon no li vaig pagar les dues nits finals al hostel. El noi jove argenti que m'ha deixat la seva camara m'ha escrit:

"ey Gerard, primero perdon pero en este teclado no encuentro el acento.

Bueno loco, sabes que has quedado como el malo de la peli. Cuando me levante hablaban del show que habias montado para no pagar, jajaja, que Catalan raton. "

QUE FILLS DE PUTA

No puc mes, estic agotat. se m'han passat les ganes de tot. passo... a mes al llarg viatge d'avuii de 16 hores, he parlat amb la gent, hi ha una catalana... i he pensat... be almenys no estare tan sol. doncs resulta que el 2011 segueix jugant amb mi. tothom esta allotjat a un hotel (que entrava dins el viatge) al centre ed la ciutat Perito Moreno. Jo estic a quilometre i mig perque no quedaven places. Sol, un altre cop.

Estic esgotat... el cap m'explota.