Doncs bé... ha arribat el final de l'any. No en tinc gens la sensació. És com si estigués vivint un jet lag temporal. Fins i tot tinc la sensació que el meu 2010 es va aturar al juliol del 2010 i que em falta encara mig any per viure.En serio que és així. No sé com explicar-ho. És com si m'hagués desviat en el temps, fent una paràbola espacial i ara està retornant cap al punt d'inici. No sé què en diria Faraday però va per aquí. La qüestió és que de debò no sé com valorar aquest 2010, és com si estigués coix. I no sé perquè me'n queda com un regust dolent (deixant el viatge fora eh).
Intentant fer un esforç de cordura, fent un repàs a aquests últims 365 dies, em sento satisfet. La meva vida avança, que és el més important. No estic estancat.
Us explico el poc que sé per aquesta nit: soparé al Hostel on estic. Crec que jo sóc el més jove si no comptem amb les criatures dels pares que estan allotjats. Estic a un Hostel cero juvenil. M'han convidat a menjar 'cordero'. Després suposo que sortiré a algun Pub per prendre alguna cosa (sol) i aguantaré fins a les 5 més o menys. Aniré caminant fins el Hostel, agafaré la motxilla i marxaré cap a l'estació d'autobusos on a les 6:30 comença el meu viatge seguint la 'Cruz del sur'.
Res, només em queda dir-vos a tots els que em seguir per aquí que moltes gràcies, us desitjo una genial entrada d'any, que ho passeu molt bé, que us desfaseu al màxim i així poder dormir durant tot el dia 1.
Us estimo molt a tots plegats! Una forta abraçada!
Això dels anys és una entelèquia, la vida no té divisions de compàs.
ResponEliminaSegur que has après moltes coses i que ara et coneixes molt més a tu mateix.
petons
Nefertari