Al principi no parava de recordar l'Afons Arús fent de Di Estefano i a Sergi Mas fent de l'expresident del Reial Madrid, el senyor Mendoza.Mentre hi anàvem amb el bus ho recordava i somreia. Va ser un viatge dur sobretot tenint en compte que veníem de Reco i vam parar a Bs As.
Mendoza és molt especial, em recorda una mica a Barcelona. No tenen res a veure eh... però no sé per què...? potser és la ciutat més europea que hem visitat fins ara i és perquè està plena de turistes.
Hem anat pels voltants, a les muntanyes. La més espectacular ha estat a la Vall de l'Aconcagua (foto). Una passada. Hi ha hagut un moment que m'he quedat sol. He deixat que les noies avancessin més i jo m'he quedat enrere. Un grup d'escaladors també han desaparegut entre les muntanyes.
Uns 30 minuts sol enmig d'una immensitat de muntanyes. Ha estat esplèndid, de somni, d'autèntic privilegiat.
Avui he pogut respirar tranquil. No havia comentat res a ningú perquè no volia alarmes. Però em vaig deixar el portàtil a Reconquista. M'han enviat el paquet dins d'un autobús i l'han deixat a l'estació d'autobusos (monstruosa estació) en un depòsit. L'extraordinària dona del germà del Santi (família que ens ha deixat posar les maletes a casa seva) ha anat expressament des de Torcuato fins a la terminal per recollir el paquet.
Aquest vespre l'he trucat i finalment el meu portàtil està sa i estalvi. I no hi ha mal que per bé no vingui, ja que a dins de la caixa la gent de Reconquista hi ha posat més regals i coses que descobriré el dia 9 de gener.
Demà marxem a Bariloche i d'allà (canvi de plans!) aniré cap a Chile, sol. Sí, em ve a buscar la mare del novio de la meva germana i passaré allà les festes de Nadal. Serà genial!
Seguirem informant...!
Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!
ResponEliminaMagalí
Estimadíssim Gerard!!!
ResponEliminaQue bé que puguis passar els dies de Nadal a casa de la mare del Giuseppe! Me n'alegro molt!!!
Sóc la Mercè. T'he anat seguint, llegint i avui, amb una mica de calma, et torno a escriure per desitjar-te que acabis el viatge en pau, harmonia i sense sobresalts. Que siguis molt feliç, que assaboreixis aquests darrers dies, que t'emportis el millor de l'experiència, que conservis uns amics per sempre, que aprenguis i que estimis...
Tinc moltes ganes de veure't i abraçar-te ben fort. Arribes el dia 11, oi?
Sé que els meus fills t'han escrit per parlar-te de l'obra. Jo no ho he volgut fer perquè no et sentissis pressionat. El cert és que fa gairebé un mes que estem treballant de valent. Els actors estan molt entusiasmats en el projecte. De moment, el Ferran s'hi pot implicar molt i és un goig treballar junts perquè - no és per dir-ho, però en sap molt i tracta molt bé els actors -.
Sovint parlem de tu amb els actors - els que et coneixen i els que no - i comentem que ens fa la sensació que t'hi trobaràs bé amb l'equip que estem organitzant. Estem treballant amb tot gust i amb rigor.
He passat als actors el teu video musical perquè la teva "nòvia" vegi quina cara tens.
Dimarts vinent, dia 28, la Magalí, la Roser i el Frederic s'incorporen als assaigs.
Quant a prospectiva, et comento que el més urgent és que et sàpigues l'escena 15 del primer acte (la teva arribada) perquè, d'aquesta manera, ja el tindrem treballat tot sencer. Aquestes vacances començarem a treballar les escenes del 2n acte on tu no hi surtis (que són molt poques).
No et vull atabalar, vés avançant tot el que puguis: llegeix, llegeix, vés memoritzant el que puguis i vés-te fent teu el text.
Fins ben aviat!!!
Un petó ben fort!
Mercè