Coses

Els mosquits aquí piquen i fan sang. És forca curiós. Tot i que encara em piquen ja començo a dominar la situació.

Hi ha coses que encara em criden molt l'atenció. Ahir vam estar veient un espectacle de carrer. Nois joves que feien monòlegs d'humor. És molt curiós observar com la violència és tan present a la vida quotidiana dels colombians que, fins i tot, en aquests textos de 'stand up comedy' que pretenen fer-te recordar escenes casolanes de forma divertida, els atracaments o robatoris siguin part de la broma. Per entendre'ns, com si es fes una broma sobre com són de 'vagus' els espanyols o tacanys els catalans, pero en comptes D'això parlar de 'cuando vas por la calle y te roban el celular le pides que te devuelva la SIM' y tothom esclata a riure (perquè a tothom en algun moment ha estat víctima d'una situació semblant).

He començat a treballar. A una radio d'aquí Cali. Pel que m'expliquen és la tercera ràdio local a nivell de notorietat i D'audiència. Qui condueix el programa és una estrelleta local. De moment no em paguen (ja comencem bé...) pero tothom em diu que fer una entrevista i començar L'endemà a aquesta radio és quelcom inaudit. De fet, si ha estat possible és perque directament l'estrelleta local va dir-me que 'quiero una voz extranjera en mi programa'. No ho sé si acabaran contractant-me o no, si serà una altre estratègia típica de radio perque gent amb ganes ompli hores de radio... no ho sé. El que tinc clar és que és una gran experiència i aprendré molt. A més, és cert que té audiència, el programa de divendres no va parar de sonar el teléfon, de rebre missatges i correus i twitts! Si teniu curiositat, podeu escoltar-ho en hora catalana de 12 a 16 h aquí www.planetafiebre.com

Començo a sentir-me estrany. No sé massa ben bé cap on està anant tot plegat. De moment, això sembla un vaixell ben preparat i amb tot el que es necessita per navegar però que ara mateix va una mica a la deriva.

Les pròximes setmanes ens diran el què.