dijous, 8 de març del 2012

El primer mes

Avui el pare del meu amic Álvaro no ha pogut agafar el cotxe. No és perquè hi tingui una avaria greu, perquè l'hagi deixat a algú, perquè se li hagi punxat una roda o perquè s'hagi quedat sense combustible, no pas. El motiu és que cada dia de la setmana té un parell de números. Per exemple: el dilluns el 1 i el 5, el dimarts el 2 i el 6 i avui dimecres el 3 i el 7. Doncs imaginem-nos que la matrícula del cotxe acaba en 3 o 7, això vol dir que no pots conduir, una acció que s'anomena 'pico y placa'.

Si no es fes això, hi hauria un col·lapse bestial de combois al carrer. És una manera de descongestionar el trànsit. Cada any els números canvien respecte els dies.

Aquests últims dies està fent molta calor. A més, es veuen a la llunyania llamps i trons però no acaba de caure el xàfec.

L'última setmana ha estat trepidant: estic movent-me molt i coneixent a molta gent. Són dies frenètics entre la ràdio i les voltes que dono amb les 'Hojas de vida'.

Demà, per exemple, tinc un dia de por. Travesso la ciutat de Cali a les 5 de la matinada, és negre nit. Arribo a Ràdio Planeta, faig el programa fins les 10 del matí. Després tinc un dinar amb un noi que té un projecte teatral i que pot organitzar-me xerrades per fer sobre teatreteràpia. Després tinc una cita amb una noia que treballa a una televisió local d'aquí per anar a entregar uns CVs. Després anirem a una altra ràdio. Amb tot se'm faran les 6 o 7 de la tarda, que tornarà a ser fosc i tornaré cap a casa. Ahir vaig anar a una universitat on fan optatives de ciència política, on em van rebre encantats el CV. Hi ha tres universitats més on haig d'anar encara. A veure què... No sé si ho aconseguiré o no, però està clar que per intentar-ho no quedarà.

Segueixo perplex de com de ràpid m'ha passat aquest mes. Crec que no vaig tenir aquesta sensació a Argentina o, si més no, no tan forta.

Avui, no sé si és perquè justament coincideix amb el primer mes, si és perquè estic dormint poc, perquè m'atabalo amb temes diversos o la suma de tot plegat que tinc un esgotament que m'espanta. No pas físic, més aviat mental. Son no en tinc. El que crec que em capfica és que no veig les coses tan clares.

Seguirem informant.

1 comentari: