Amb uns altres ulls...

Aquest cap de setmana vaig estar a Córdoba, la província del costat de Santa Fe. Tot i això, al costat vol dir a 10 hores d'autocar...

Ha estat molt bonic, he penjat fotos al facebook. Hi hem anat amb les dues franceses, la Lenka i jo. Hem dormit a casa d'un tal Emilio, un jove cordobés que ens ha deixat la seva habitació i que hem trobat a través d'internet. Hem dormit al terra, però ha estat genial.

Ara ja tornem a estar a Reconquista. Torno a fer classes i tot torna a la normalitat. Però em va estranyar una cosa que em va cridar molt l'atenció. Encara no me'n sé a venir... quan arribàvem a Reco de nou, amb els primers raigs de sol del dia, vaig veure la ciutat amb uns altres ulls. No em va semblar tan lletja... fins i tot un amb cert encant. De debò que em vaig espantar. Com podia ser... una ciutat que tantes vegades havia pensat que era horrorosa...

Potser és que ja m'hi sento integrat i el fet de veure-la va ser com un 'ja som a casa'. Ja som a casa? Que fort arribar a pensar això encara que sigui de forma inconscient.

Sigui com sigui, segueixo tenint una sensació interna de benestar, quietud i tranquil·litat.

Anem a explicar coses que n'hi ha moltes, encara que sigui de manera breu.

Si tot va bé el dilluns 29 gravarem el videoclip, ja ho estic preparant. Tinc el permís de l'escola i la gent que hi ha de treballar sembla estar-hi disposada.

El dissabte haig de cantar en una festa privada. Realment els salvo el cul a les franceses, jeje. Elles estan vivint en una casa que es propietat del 'sindicato jurídico' de Reco. No paguen un mango (manera vulgar de dir 'peso'). I el dissabte aquesta gent fa una festa. L'Esteban els va dir que jo feia teatre i s'han 'entofonat' entre cella i cella (ja que no paguen) que els hem de fer show, una obra de teatre. Jo avui he parlat amb el jefe i li he dit que una és assistent social, l'altra logopeda i l'altra psicòloga en potència. Així que de teatre res de res i, per contrarestar, els he ofert de fer un show amb el piano. Han acceptat... mare meva a veure què!

Després, dilluns aquí torna a ser 'feriado' és el 'día de la raza', crec. I hi ha concert a la plaça amb el grup Zeus, dels quals m'he fet molt amic. No sé si es donarà l'ocasió però... l'altre dia vaig anar a un assaig seu i se sabien dues cançons meves (Sento i Vull tornar a sentir). Les havien assajat a través dels videoclips penjats a youtube. Va ser espectacular. M'encantaria poder tocar a la plaça amb la banda... tot i que... ara per ara no té pinta... ja veurem!

I res me'n vaig a dormir perquè demà a les 9 haig d'estar altre cop a l'escola. Aquest cop per assajar una cançó. La professora de setè m'ha demanat si els puc acompanyar al piano ja que volen cantar una cançó a final de curs en plan 'llagrimeta'. Els he dit que sí! A veure què passa!

I res... seguirem informant!

Petons!

Foto: A Córdoba, amb l'Emilio.