Dos mesos

D'aquí a dos mesos exactes estaré arribant a Barcelona. Ja n'he passat fora de casa tres i mig.

Aquesta torna a ser una d'aquestes nits d'insomni que tinc aquí. Realment estic cansat després d'un dia molt ple, però el cap em va a cent.

Al matí a les 11:00 classes fins les 14:00, després reunió amb la directora de l'escola i les franceses per començar un nou projecte amb elles, després dinar alguna cosa, després reunió amb IDEAS ja que demà anem a pintar a un altre lloc. Després hem anat a veure l'Alejandra a l'Estación allà on treballa i no hi era. Hem anat a casa meva i a les 19:00 m'ha vingut a buscar en Matías amb la seva moto i hem anat a assajar amb la seva banda de rock 'Zeus'. Hem assajat dos temes meus, se'ls havien estudiat. Si tot va bé els interpretarem el dia 22. Ha estat molt divertit i m'he sentit molt ben acollit, es pot dir que han tocat per a mi. Després m'ha trucat en Cuchi, un noi d'IDEAS per dir-me si volia jugar a futbol i hi he anat i hem guanyat, s'hi havien jugat un asado que he guanyat després de parar moltes pilotes i miglesionar-me la cama.

Ara ja em queda menys del que he passat aquí. Fins ara era al revés. És una estranya sensació saber que això té data de caducitat. Tot i així em resisteixo a pensar més enllà de 'a dos mesos vista'. No vull.

He trobat un altre alacran al lavabo. Aquest era marronós i asquerós. Li he fet fotos. Amb les franceses hi ha molt bon rotllo, ens ho passem molt bé.

Demà tinc classe a les 10 i acabo a les 15:00, és el dia que tinc més classes. Després a les 16:00 anem a fer una pintada a un altre barri.

El dijous marxem els 4 a Córdoba i dormirem a casa d'un desconegut a través de la web http://www.couchsurfing.org/ a veure què. Un Paio ja ens ha dit que hi podem anar. Tornarem el dimarts a la matinada.

Amb el català, en Joan, quedem bastant sovint. És un bon home i a les franceses els cau molt bé.

He decidit que gravaré un videoclip aquí amb els nens i a 'los barrios'. Tinc la idea al cap i estic convençut que serà espectacular. Ens hi hem de posar. Ja us ho explicaré.

I res... patint perquè quasi són les tres i segueixo aquí... també haig de dir que la meva esquena comença a patir. Ja no dormo bé i el matalàs està fet un nyap. Ahir el vaig girar i posar del revés i ha millorat una mica...

I bé... ja només queden dos mesos... intentarem viure'ls intensament.

A la foto: vaig presenciar la matança i escuarterament d'una vaca a La Lola, el barri aborígen. Va ser un ritual familiar amb els nens jugant descalços entre la sang i les vísceres. Els gossos arreplegaven el que podien mentre les àvies intentaven fer fora les mosques. Penjaré més fotos al facebook.