Inauguració i emoció

Ahir vam fer, per fi, la inauguració del Saloncito. Va ser molt bonic, com diuen aquí 'epetaculaaar'.

Va ser bonic per diferents motius: el primer perquè va venir molta gent. Vam fer molta publicitat, a la ràdio, a la TV, a l'escola, amb els veïns i enviant invitacions a persones VIP. Va venir el secretari de Govern de la Municipalidad de Reco i un exdiputat nacional, entre d'altres.

Però sobretot el que vas ser més emotiu va ser quan el president de la vecinal, en Claudio (un home robust, fort, senzill, de camp i sobretot un home més d'acció que de paraules), donant les gràcies a tots els que havien fet possible la rehabilitació del Saloncito es va emocionar i no va poder seguir. Immediatament els aplaudiments van tapar el silenci provocat pel seu discurs trencat.

Jo vaig presentar l'acte i també estic content per em vaig adonar que no només sé improvisar bé en castellà sinó que també faig gràcia a l'altra punta de món amb les tonteries espontànies que dic. Tothom va quedar molt content.

Hi havia molts nens i nenes, s'havia creat una gran expectació. I un dels moments de clímax total va ser quan vam projectar el vídeo de totes les fotos que havíem anat fent. Quan els nens i nenes es veien esclataven els riures.

Ara ja podem començar a fer les classes. Això només ha fet que començar i ho ha fet en bon peu.

Ahir estàvem tots amb una molt bona sensació i amb ganes de començar a usar el Saloncito.