Amb uns altres ulls...

Aquest cap de setmana vaig estar a Córdoba, la província del costat de Santa Fe. Tot i això, al costat vol dir a 10 hores d'autocar...

Ha estat molt bonic, he penjat fotos al facebook. Hi hem anat amb les dues franceses, la Lenka i jo. Hem dormit a casa d'un tal Emilio, un jove cordobés que ens ha deixat la seva habitació i que hem trobat a través d'internet. Hem dormit al terra, però ha estat genial.

Ara ja tornem a estar a Reconquista. Torno a fer classes i tot torna a la normalitat. Però em va estranyar una cosa que em va cridar molt l'atenció. Encara no me'n sé a venir... quan arribàvem a Reco de nou, amb els primers raigs de sol del dia, vaig veure la ciutat amb uns altres ulls. No em va semblar tan lletja... fins i tot un amb cert encant. De debò que em vaig espantar. Com podia ser... una ciutat que tantes vegades havia pensat que era horrorosa...

Potser és que ja m'hi sento integrat i el fet de veure-la va ser com un 'ja som a casa'. Ja som a casa? Que fort arribar a pensar això encara que sigui de forma inconscient.

Sigui com sigui, segueixo tenint una sensació interna de benestar, quietud i tranquil·litat.

Anem a explicar coses que n'hi ha moltes, encara que sigui de manera breu.

Si tot va bé el dilluns 29 gravarem el videoclip, ja ho estic preparant. Tinc el permís de l'escola i la gent que hi ha de treballar sembla estar-hi disposada.

El dissabte haig de cantar en una festa privada. Realment els salvo el cul a les franceses, jeje. Elles estan vivint en una casa que es propietat del 'sindicato jurídico' de Reco. No paguen un mango (manera vulgar de dir 'peso'). I el dissabte aquesta gent fa una festa. L'Esteban els va dir que jo feia teatre i s'han 'entofonat' entre cella i cella (ja que no paguen) que els hem de fer show, una obra de teatre. Jo avui he parlat amb el jefe i li he dit que una és assistent social, l'altra logopeda i l'altra psicòloga en potència. Així que de teatre res de res i, per contrarestar, els he ofert de fer un show amb el piano. Han acceptat... mare meva a veure què!

Després, dilluns aquí torna a ser 'feriado' és el 'día de la raza', crec. I hi ha concert a la plaça amb el grup Zeus, dels quals m'he fet molt amic. No sé si es donarà l'ocasió però... l'altre dia vaig anar a un assaig seu i se sabien dues cançons meves (Sento i Vull tornar a sentir). Les havien assajat a través dels videoclips penjats a youtube. Va ser espectacular. M'encantaria poder tocar a la plaça amb la banda... tot i que... ara per ara no té pinta... ja veurem!

I res me'n vaig a dormir perquè demà a les 9 haig d'estar altre cop a l'escola. Aquest cop per assajar una cançó. La professora de setè m'ha demanat si els puc acompanyar al piano ja que volen cantar una cançó a final de curs en plan 'llagrimeta'. Els he dit que sí! A veure què passa!

I res... seguirem informant!

Petons!

Foto: A Córdoba, amb l'Emilio.

Dos mesos

D'aquí a dos mesos exactes estaré arribant a Barcelona. Ja n'he passat fora de casa tres i mig.

Aquesta torna a ser una d'aquestes nits d'insomni que tinc aquí. Realment estic cansat després d'un dia molt ple, però el cap em va a cent.

Al matí a les 11:00 classes fins les 14:00, després reunió amb la directora de l'escola i les franceses per començar un nou projecte amb elles, després dinar alguna cosa, després reunió amb IDEAS ja que demà anem a pintar a un altre lloc. Després hem anat a veure l'Alejandra a l'Estación allà on treballa i no hi era. Hem anat a casa meva i a les 19:00 m'ha vingut a buscar en Matías amb la seva moto i hem anat a assajar amb la seva banda de rock 'Zeus'. Hem assajat dos temes meus, se'ls havien estudiat. Si tot va bé els interpretarem el dia 22. Ha estat molt divertit i m'he sentit molt ben acollit, es pot dir que han tocat per a mi. Després m'ha trucat en Cuchi, un noi d'IDEAS per dir-me si volia jugar a futbol i hi he anat i hem guanyat, s'hi havien jugat un asado que he guanyat després de parar moltes pilotes i miglesionar-me la cama.

Ara ja em queda menys del que he passat aquí. Fins ara era al revés. És una estranya sensació saber que això té data de caducitat. Tot i així em resisteixo a pensar més enllà de 'a dos mesos vista'. No vull.

He trobat un altre alacran al lavabo. Aquest era marronós i asquerós. Li he fet fotos. Amb les franceses hi ha molt bon rotllo, ens ho passem molt bé.

Demà tinc classe a les 10 i acabo a les 15:00, és el dia que tinc més classes. Després a les 16:00 anem a fer una pintada a un altre barri.

El dijous marxem els 4 a Córdoba i dormirem a casa d'un desconegut a través de la web http://www.couchsurfing.org/ a veure què. Un Paio ja ens ha dit que hi podem anar. Tornarem el dimarts a la matinada.

Amb el català, en Joan, quedem bastant sovint. És un bon home i a les franceses els cau molt bé.

He decidit que gravaré un videoclip aquí amb els nens i a 'los barrios'. Tinc la idea al cap i estic convençut que serà espectacular. Ens hi hem de posar. Ja us ho explicaré.

I res... patint perquè quasi són les tres i segueixo aquí... també haig de dir que la meva esquena comença a patir. Ja no dormo bé i el matalàs està fet un nyap. Ahir el vaig girar i posar del revés i ha millorat una mica...

I bé... ja només queden dos mesos... intentarem viure'ls intensament.

A la foto: vaig presenciar la matança i escuarterament d'una vaca a La Lola, el barri aborígen. Va ser un ritual familiar amb els nens jugant descalços entre la sang i les vísceres. Els gossos arreplegaven el que podien mentre les àvies intentaven fer fora les mosques. Penjaré més fotos al facebook.

Une journée surréaliste

Avui dilluns és el dia que tenim lliure la Lenka i jo i que no és festiu a la ciutat. Això vol dir que sovint l'aprofitem per comprar, netejar...

Avui jo havia de fer moltes coses: tallar-me el cabell, treure diners per pagar el lloguer, posar una rentadora (això significa posara-la a una bossa i anar fins a casa del pilot que ens deixa la seva rentadora)...

Tot anava tranquil quan de sobte la Lenka m'ha enviat un missatge al mòbil que deia que estava amb les noves voluntàries. Jo no me'n sabia a venir. En teoria els d'IDEAS havien dit que tenien temps fins dilluns per decidir si feien venir o no a les voluntàries. Però es veu que ho havien entès malament, tenien fins dilluns per buscar-los un lloc.

Han arribat i ningú les esperava a l'estació. Una hora penjades fins que l'Esteban s'ha enterat que hi eren i hi ha anat. Hem dinat junts, i les he passejat per Reco. Els he explicat les 4 coses que hem pogut. Elles no parlen castellà. Això sí no només parlen un bonic francès (una és de París i l'altre d'Estrasburg) sinó que parlen perfectament l'anglès.

Però jo sense manies he començat a parlar el meu francès inventat. Al principi no entine res i em miraven amb mala cara. Ara al final, ja començaven a riure, i força. Ja em va passar igual amb els italians a Dublín, que jo no els podia parlar anglès.

S'han quedat parades de com encertava paraules i construïa les frases. Llavors jo m'he adonat, una vegada més (cada cop que intento parlar-lo ho veig) és molt semblant.

La Lenka i jo estem molt contents. Ara... no sé què coi faran. De moment les tenim aquí... demà a les 8 del matí anem a la Lola (la comunitat aborigen) a pintar. Aquí demà és 'feriado' un altre cop. Així que vaig a dormir ja que em queden 4 horetes...

Tres bien! Ma mère quelle aventure!