Profe!

No hi estic habituat però m'hi hauré d'acostumar. De fet, fins i tot em fa gràcia que els nens em diguin 'profe!'. I bé... serà així segur perquè dimecres comencem les classes. Ara tot just que ja tenim data segura començo a rumiar què puc fer exactament amb els nens i nenes. Encara no sé quants s'hi apuntaran perquè hem estat tot el dia d'avui quadrant horaris i fent caramboles per tal de donar una oferta completa: jo faré dos grups de teatre al matí i a la tarda i dos grups de música al matí i a la tarda en total 8 grups diferents i ens hem posat un límit d'unes 10 criatures per classe.

Espero sortir-me'n. Hi ha una carrera de quatre anys que es diu Magisteri i que la gent estudia per poder ser mestre i jo m'hi llençaré de cap. Però no estic espantat ans al contrari. Massa temerari que sóc: faré classe de música i no tinc res! Ni un piano o guitarra, ni un cassette i si l'aconsegueixo tampoc tindré música en CD's. No sé... ara em toca inventar alguna cosa.

D'altra banda crec que al blog he deixat d'explicar coses del dia a dia aquí i crec que és important que ho faci. No m'oblido d'on sóc. M'he fet molt amic d'en Matías, el noi que canta i toca el piano. De fet, divendres vaig anar a veure'l tocar amb una banda que es diu ZEUS a un dels bars 'cools' i fashion' que es diu Vilaseca (nom totalment català, sí). Quan van acabar el concert, tot ell de versions de cançons rockeres dels 80 i 90, els vaig preguntar: 'y ahora ¿qué vais a hacer con este repertorio y este show?'. Ells s'arronsaven d'espatlles. Havien tocat en un dels pocs llocs on es pot tocar i ja s'havia acabat.

És per això que l'altra dia, mentre anava amb ell a la moto (els dos sense casc, evidentment) parlàvem cridant sobre com se'n surt ell aquí amb la música i va deixar anar aquesta frase: 'aquí en el tercer mundo vivir de la cultura es complicado'. Terrible concepció del lloc on viu, no sé si tercer món però si que hi ha coses que necessiten millorar molt.

Un exemple és que una ciutat de 80.000 habitants (i caldria sumar-hi Avellaneda ciutat conlindant que en té uns 40.000) no tingui un cos de bombers. No hi ha bombers professionals. Els bombers són voluntaris. És a dir, tu tens una feina i a les teves hores lliures vas a fer de bomber. I bé... si saps com apagar un foc bé i sinó intenta ruixar-lo amb la manguera. És fort eh!

Ja són, també, diferents persones que m'han explicat que a l'hospital de Reconquista hi ha una plaga de 'cucarachas' que és vergonyosa. La falta d'higiene és preocupant. De fet em van dir 'allí no hacen falta camillas, las cucarachas te llevan'. L'amiga catalana em va explicar que quan hi va anar a visitar a un conegut que ha fet aquí va veure en un llit un nen amb una cucarcha al llençol. Déu n'hi dó!

Us deixo amb una altra curiositat. La foto que he posat és un cotxe amb una ampolla. No és que el conductor fos un despitat i se la deixés al capó ni tampoc es tracta d'una nova moda. Com dirien aquí 'nah que ver...!'. L'ampolla a sobre el cotxe significa que està en venta. Quina necessitat de fer cartellets? Amb una ampolla a sobre el cotxe estàs indicant que la gent el pot mirar ja que te'l vols treure de sobre.

Divertit, no?