La calor i les seves conseqüències

Ja ha arribat la calor. Fa dies semblants al juny a Barcelona i aquí estem vivint la primavera. De fet, els autòctons diuen que encara fa prou fresqueta... imagineu-vos!

Doncs bé la calor ja ens ha deixat algunes de les seves senyes. La primera és que m'ha picat un bitxo que no tenia ni idea que existia: un 'Jején'. La picada és absolutament peculiar perquè et deixa un perfecte forat sagnant. Em va picar el dilluns tornat de Misiones i dia a dia el tinc més inflamat i pica i molt. És una merdeta de rodanxa però pica i pica. Us poso una foto.

La segona ha estat una molt mala sensació, un ensurt que encara em dura i que ha fet que cada cop que entro a casa no em senti segur. Ahir a la nit, vaig entrar al lavabo per dutxar-me, descalç. Em vaig treure el pantaló i al deixar-lo al terra hi havia un Alacran força gros. L'Alacran és un escorpí de color marronós. La seva picada pot matar a un nen menor de 5 anys. Si em piqués a mi hauria d'anar corrents a l'hospital i allà m'haurien d'injectar un antídot. M'hi hauria de portar algú perquè em paralitzaria mig cos. Teniu una foto del bitxo trobada a internet.

Ahir aquí va ser un dia de col·lapse d'informació. Es va fer el cens nacional. Era, per tant, un dia festiu i tothom havia d'estar a casa per a rebre els 'censadors'. A casa meva van aparèixer i em van censar tot i insistir que estava de pas. 'Pero vos vivís aquí ahora mismo, no? Tengo mi obligación de censarle'. 'Bueno... no hay drama', vaig contestar. Així que la Lenka i jo estem censats a Argentina i constarem dins de les dades de població nacionals i que no seran actualitzades fins d'aquí a deu anys.

També ahir va morir l'expresident d'Argentina i marit de l'actual presidenta. Jo li vaig preguntar al censador si l'havien de censar a ell també (al difunt) i em va dir que si va arribar a viure, encara que fossin uns segons, el dia 27, sí.

Que fort!