Ecuador i aniversari

Estic content.

Crec que així es podria resumir el que sento ara mateix. Estic assegut al meu llit, em comença a fer una mica de mal l'esquena perquè l'encorbo força, recolzo els colzes sobre la part interior de les meves cames, que estan creuades just davant del teclat del portàtil.

Amb l'Ipod escolto a una nova troballa. M'encanta. Em poso tan content quan descobreixo un artista que m'agrada tot el que fa... és com un petit orgasme. Quan trobo aquell feeling, quan escolto i penso 'això també ho hagués fet jo...'. Em sento molt confortable escoltant-lo. És argentí i es diu Pedro Aznar. Com sempre quan m'agrada algú.... es nota que ell és més músic que lletrista. Quines cançons més ben parides! I, després, tot s'ha justificat (el meu amor per a ell) quan he vist els seus 'covers': fa John Lennon i cançons que són la biblia del pop-anglès

Avui ha estat el meu aniversari i, contràriament al que m'havia imaginat (potser precisament per això, perquè així m'ho havia imaginat) he estat content tot el dia. Ha estat un dia molt tranquil. He rebut molts missatges de facebook (uns 80) que són bastants tenint en compte que m'he quedat sense facebook i l'he refet de nou no fa ni una setmana. Us vull agrair tots els missatges. També he rebut molts missatges al mòbil argentí. I, a més, m'han fet una festa sorpresa. La Lenka s'ho ha 'currat' moltíssim. Ho ha muntat quasi tot ella. Ara estava una mica trista, típic post-estrés després d'haver treballat molt per intentar que tot funcionés bé (i amb aquesta gent que són uns irresponsables esbojarrats -pobre me la imagino patint...- té doble mèrit). L'he felicitat jo a ella i ara abans d'anar a dormir li he fet una forta abraçada.

Hem menjat, rigut, compartit un bon moment i m'han fet algun regalet. També una camisa que tots els nens i nenes han escrit alguna frase per a mi.

Justament avui és l'ecuador del meu viatge. Dos mesos i mig, me'n falten dos mesos i mig més. La valoració és positiva en tots els sentits. Repeteixo: estic content.

Estic content perquè ja estic integrat del tot aquí. Estic estable: una paraula que sempre he volgut poder dir sense pensar que no m'autoenganyo. I la puc dir. He fet dos concerts per aquí. He pogut comprovar que, encara que no ho hauria de dir jo i que soni molt poc humil, sóc un showman internacional jeje. Vaig fer un concert a la plaça major de la ciutat i va ser tot un èxit. La gent parava i m'escoltava. I el més important: escoltaven amb atenció i ganes.

Demà tornem a les classes i tot seguirà com fins ara, espero: funcionant. El món a l'altra punta de món també va girant i hi estic agafant el ritme.

Moltes gràcies a tots els que m'heu felicitat. Moltes gràcies.