Avui hem començat les classes! Em tocava a mi de 13:00 a 14:00 justament fer classe de música. Abans, però, cal contextualitzar: ahir va ser festa aquí perquè, pel que sembla, a Argentina no existeixen els ponts. Es canvien els dies de festa per ajuntar-los amb el cap de setmana. Per tant, avui era un dia festiu però que en realitat no ho era. Tan estrany ha estat que a l'escola han fet un acte patriòtic i després tothom a casa seva. Així doncs, quan he arribat al Saloncito no hi havia ni Déu. He passat per l'escola i només hi quedaven les noies de la neteja. Buit i silenciós. La idea era anar a l'escola i recordar als nens que avui començàvem. No ha pogut ser i, clar, ningú sabia a quina classe havia d'anar...He tornat cap al Saloncito. He deixat la porta entreoberta. He deixat la bici al pati de manera que fos visible des de l'exterior, des del carrer. He agafat una cadira de plàstic, m'he assegut, he tirat el cos enrera, he aixecat els braços creuant els dits i m'he aguantat el clatell i he pensat: 'ja vindran...'.
No m'ha donat temps ni de tancar els ulls. Han passat uns dos minuts de silenci, no pas més. 'Toc toc...!' Algú pica. Per l'escletxa de la porta ha aparegut una nena: '¿empezamos hoy?'. 'Sí...! ¡Adelante!'. Amb ella venia una altra nena. A l'instant i sense que me n'adonés n'érem uns dotze.
Avui ha estat una presa de contacte, els he fet quatre preguntes, hem cantat una mica i he tret algunes conclusions de cara el que podem fer. El que està clar és que venen amb moltes ganes de fer coses i predisposats a tot. Pinta bé. Pinta que podrem fer coses boniques. El que també he vist és que les classes s'han de preparar i molt bé. Necessitaré materials, fet fotocopies, fer-los escriure... necessitaré quelcom per reproduir música i bàsic, una pissarra que ara no en tenim.
De totes maneres, dins les mancances i la precarietat inicial, dues nenes han anat a buscar guitarres que tenen a casa, una d'elles la tocava força bé. Hem cantat un 'chamamé' i ha estat molt divertit. Se m'ha acut, doncs, que cada nen provés de tenir una guitarra a sobre i fer sonar algun acord. Ha estat divertit.
Vamos todavía che!
Venen bons temps. Te'n sortiràs i ho gaudiràs molt. No has de dubtar-ho ni per un moment. Lògicament s'ha de preparar i com més asos a la màniga tinguis, millor. I si prepares una cosa i la classe va per un altre cantó, ja ho faràs servir un altre dia.
ResponEliminaFrederic
Es veuen molt concentrats els nois i noies, que bé. L'altre dia un personatge de COM ràdio profe d'universitat deia en una tertúlia que el quan realment aprenia allò que ja sabia, era quan ensenyava. Jo estic d'acord. N'aprendràs molt.
ResponEliminaUna abraçadota,
Nefertari
Missatge de prova
ResponEliminaBona nit, Gerard!
ResponEliminaSóc la Mercè. Abans que res, MOLTES FELICITATS pel teu aniversari.
Durant tot aquest temps he pensat molt en tu, t'he tingut molt present i he anat llegint el teu bloc com si fos uns série de televisió.
Si fos més competent en matèria digital, hauria intentat parlar amb tu a través d'una càmera, o del facebooko alguna altra xarxa social. Però la veritat és que no me'n surto gaire bé.
M'alegro molt per tu de totes les experiències que estàs vivint; són irrpetibles i t'acompanyaran per sempre.
Quant a mi, et comento que m'estic adaptant a lanova escola i que m'està agradant molt la feina nova que faig.
Respecte al Cercle i a la nostra obra, t'he de confessar que hi vaig pensant, tancant el repartiment, però que no m'he posat en marxa perquè estic preparant, juntament amb una altra directora, una mostra d'històries de por pel cap de setmana de la Castanyada. Ho faig amb el grup de joves més grans que tenim - els de la teva edat -. La majoria són univerrsitaris, gent molt ferma i, per a molts d'ells, és la primera vegada que pugen a un escenari. D'altres tenen força experiència. Un d'ells es dedica professionalment a fer de guionista i ha escrit tres de les sis històries que representem.
Es tracta de crear un ambient de "mal rotllo" i tensió a la platea tot i que, de moment, els que estem cagats de por som nosaltres per veure com sortirà.
A partir de novembre començarem els assaigs en ferm de Humanitat? amb la intenció que, quan arribis, trobis molta feina feta i t'integris al tren.
Tornaré a escriure per parlar-te més de les impressions que rebo dels teus escrits, ok?
Una abraçada!