La Lenka i jo hem fet una reflexió conjunta i tenim la mateixa sensació. Estem tan contents d'haver pogut venir aquí i tenir la sort de que la gent ens hagi cedit casa seva per menjar, dormir, passejar-nos... som uns privilegiats i hem fet el turista sense complexos. Però la reflexió a la qual feia referència ens fa estar un xic moixos. Després de tres mesos d'estar aquí és ara que hem vist que Argentina és un país molt bonic. I estem una mica tristos de pensar que hem de tornar a Reconquista, ara amb més fonament, segurament una de les ciutats més lletges i grises d'aquest món.Misiones és espectacular, ja és clima quasi tropical, jo estic suant tota l'estona, faci sol o no, i la vegetació és selvàtica. És apassionant, és com una aventura d'Indiana Jones. Vam estar a les cascades d'Iguazú i són quelcom no descriptible amb paraules. Gegantines, la força foraç de l'aigua et fa sentir molt petit. El soroll ensordidor et deixa mig babau amb la boca oberta. Hem tingut sort perquè hi hem anat a l'octubre, temporada baixíssima (no tenen vacances ni europeus ni amercians) i hi havia molt poca gent.
Avui hem estat a Brazil. Divertíssim m'ha encantat. Ja tenim la Visa actualitzada i sense problema! Ara ja també puc dir que Brasil ha passat la mà per la cara a Argentina. Tot més car, més modern, més net i més contemporani. Jo recordo que quan era petit a la ESO a socials ja sortia Brazil com a País emergent. I tal qual, han avançat molt més que Argentina. Hem passejat per Zos Iguazú i hem visitat la presa hidroelèctrica més gran del món que dóna llum al 100% de Paraguay i al 20% de Brasil, la Itaipú Binacional. Gegantina.
Demà ja tornem, abans però farem una parada a San Ignacio, terra on s'hi troben unes ruïnes que donen sentit al nom de la província. Restes del que van-construir els missioners jesuïtes a Argentina per a convertir als aborígens. Està a 5 hores d'aquí. Des d'allà agafarem un altre autobús cap a Reconquista, hi sortim a les 14:30 i arribarem el dimarts a la una de la matinada.
Estic realment molt cansat però tot i així tinc una sensació que no puc descriure amb paraules malgrat n'existeix una que s'hi aproxima: felicitat.
Me'n alegro de que el viatge hagi estat tan gratificant.
ResponEliminaels turistes que anem a veure aquests països més pobres gairebé sempre ens quedem amb aquestes imatges de postal, amb una idea molt reduïda de la realitat del país.
Molts ànims segur que t'esperen noves sorpreses a Reconquista.
Molts petons
Nefertari
Aprofondeixo una mica sobre el que diu Nefertari.
ResponEliminaEls turistes, amb les dues setmanetes que tenim, veiem el millor de cada lloc i passem de puntetes o ignorem les realitats. Això pot fer-nos arròniament jutjar un país per les quatre coses que ens han triat.
Tu, en canvi, estàs molt més legitimitzat per gaudir d'aquests moments excepcionals venint de la realitat quotidiana.
Tots els companys que conèixes de Reconquista han pogut fer l'escapada a Iguazú? Els nens del Saloncito ja imagino que no... Amb dos mesos no podras fer-los gaire música ni gaire teatre però dóna'ls, si et plau, el màxim que tinguis que és molt.
Ànims i sort
Frederic