Un país passat per aigua

Foto: Festa 'estudiantina' totes les escoles competeixen un uns jocs que duren com un mes. Esports, danses, presentacions... aquest és el moment final con cada escola fa una carrossa que li donarà els punts finals. Un ambient espectacular!

Tinc moltíssimes coses a explicar ja que porto una setmana i escaig sense escriure. I crec que totes força interessants.

Anem a pams!

He volgut titular aquesta entrada amb 'Un país passat per aigua' perquè va ploure el dijous passat. No sé si era un títol exagerat perquè he estat veient que a Catalunya ha plogut a vots i a barrals. Res, aquí va ploure una nit i un matí i de seguida saltaren les alarmes tot i que jo ho sabria més tard. Jo el dimarts em vaig posar malalt. Febre (una miqueta) i unes angines de cavall. Res que no hagi tingut ja mil vegades a la meva vida i que sé que se'm passa amb antiinflamatoris i reposant. Així que durant tot el dimecres vaig estar enviant correu i notes de premsa a diferents mitjans de Reconqusita. Vaig contactar amb un periodista que em va fer bastant de cas i em va ajudar a difondre el missatge. Aquí hi ha un periodista 'famós' que és qui sap totes les notícies de Reco i és el més 'seguit' i ja em consta que sap que aquí estem la Lenka i jo i la tasca que estem fent. Em van entrevisar d'una ràdio va sortir publicat a regionnet.com.ar i vaig aconseguir concertar una entrevista (en teoria, aquí mai es pot dir blat fins que no es al sac i ben lligat) a la TV de Reco.

M'envien un sms: 'se suspende la inauguración'. Em vaig quedar glaçat. El perquè era la pluja. Havia plogut unes poc menys de 48 hores abans i es va suspendre. Els carrers són de fang... Nova data, dimecres que ve...

Ja havia contactat amb els mitjans i bé... vaig quedar força malament. De fet demà diumenge m'entrevisten a una altra ràdio que ja estava pactat. Així que si em voleu escoltar en directe ho podeu fer aquí a les 15:00, hora catalana. http://www.radioobligado.com.ar/

Però no hi ha mal que per bé no vingui (que malament sona en castellà) i un matrimoni de Ripoll que viu aquí em va escoltar. Avui han vingut a buscar-me a los barrios i m'han trobat (avui fèiem la copa de leche).

Parlant en català i amb accent del Gironès al mig de Reco! En un altre post us explicaré els detalls del matrimoni, demà a la nit hem quedat per sopar. Fantàstic!

Durant la setmana he conegut a en Matías, que possiblement podria ser un alter ego meu aquí. Fan del pop anglès, lluita per fer sentir les seves cançons. Hem quedat dues tardes i hem parlat molt. Ell és qui porta els grups a tocar a la plaça els diumenges, i tocarem!

És espectacular el fet d'anar a un lloc relativament petit com aquest on estic. És una ciutat poble i cada persona, sense excepció, han trobat un confident en mi. Una persona de fora i que marxarà. Una persona que no et jutjarà perquè ve d'un lloc més obert i d'una cultura més permissiva. Suposo que també han vist en mi una persona amb qui es pot confiar. I he conegut històries, cada dia quasi una de nova de confidències i petits a parts, que em colpegen fort. Algunes per fortes i doloroses i altres per les que em puc sentir identificat.

Quan tenia el piano vaig començar a fer força el burro i a creure que em sortien cançons fàcilment. He intentat escriure lletres, en castellà (per cert), i em sento buit. No em surt res. Potser encara no he paït tot el que estic vivint...