Des de dilluns que fa sol. Ha tornat la calor i el cel és clar. Com el temps, m'he volgut recuperar. La setmana passada ha estat absolutament negativa, negre, fosca i abominable. M'he sentit a la deriva, sol i no només per estar aquí...Però diumenge ens van convidar a fer un vol amb avió. Un avió de més de 30 anys que semblava tret d'una pel·lícula d'en Indiana Jones. El pilot volia fer unes proves per veure si funcionava la suspensió.
Abans d'arrancar, el pilot va dir: 'espero que se encienda bien', i automàticament després girà la clau i ho provà. El motor va fer un espetec semblant al soroll dels Sis-cents dels anys 80. No semblava arrancar. Al segon intent l'hèliece començà a girar i poc a poc el motor es posà en marxa. Abançant cap a la pista va dir: 'si hay algun problema durante el despegue Fernando abrirá la puerta i ustedes saltan, puesto que no llevan cinturones de seguridad' de fet no n'hi havien.
Després d'això, per un moments, i tenint en compte que tinc el gafe a sobre, vaig pensar: 'ara ve quan ens la fotem'. Inevitablement em vaig imaginar l'avió explotant a l'aire o estavellant-se contra el terra.
Llavors vaig pensar que, davant la possibilitat imminent de morir, els diners que m'han robat se me'n fotien tant... Tant, que vaig tenir ganes de seguir vivint amb força.
El vol va ser espectacular, un autèntic privilegi a l'abast de molt pocs. Un petit tast de la màxima expressió llibertat: volar. Tot gràcies a l'amic que hem fet, en Fernando, mecànic de les forces aèries a Reconquista.
He estat pensant i malauradament per més desgràcies que em passin sempre hi haurà gent que estarà pitjor que jo, fins i tot gent que conec i viu a Catalunya. No tinc dret a queixar-me i tinc el deure de viure tot això al màxim.
Foto: Al mig d'un dels braços del riu Paranà, l'ombra del nostre avió.
Un savi una mica sorneguer, a les portes de la mort, va dir per explicar el sentit de la vida que "ho deixarem igual que ho hem trobat".
ResponEliminaSona fatalista, com si no hi hagués res a fer... i, a grans trets, potser tingui raó i les desigualtats del món, com a primera i màxima assignatura pendent, estan lluny de resoldre's i pot ser pretenciós que algú demani "ajuda per canviar el món".
Queden, però, les petites grans coses com la llibertat d'un vol sobre el Paranà (quina enveja!) i la lleialtat que es deu als que estimes i als qui t'estimen com a valor suprem, tan suprem que moltes religions ho valoren com "vencedor de la mort".
M'alegra que hagis decidit voler-ho!
ResponEliminaQue diu que anava a probar les suspensions?? I sinó funcionaven??? aiii mare de deuuu!!
T'envio un petó volant cap a Reconquista!
Irish