M'han robat (primera part)

Uns dies abans de marxar cap a Argentina vaig acompanyar el meu pare a comprar terra per al jardí de casa. Fent la cua, esperant per pagar, ens vam topar amb un noi a davant nostre que portava una samarreta de la selecció argentina. Va ser per mi inevitable apropar-m'hi i comentar-li que venia cap a Argentina. Ell, sense conèixer-me, el primer que em va dir del seu país, de la seva pàtria, no va ser un 'qué bién, qué bonito!' no. Va ser 'Cuidado que no te timen'. Em va sobtar... però tenia tota la raó. Me l'han ben fotut.

La història és la següent: només vaig estar tres dies a Buenos Aires, el dia 30 i 31 i l'1. En aquesta petita estada abans de marxar cap a Reconquista, només vaig usar dues vegades la meva targeta: una en un caixer de mala-mort i l'altre a la terminal de Bus per comprar el bitllet per viatjar cap a Reconquista. O en el caixer o en el moment de donar la targeta al noi de 'Flecha bus' algú em va fer una còpia de la targeta.

Aquesta targeta era de crèdit, és a dir, que no és fins el dia 1 que es carreguen totes les despeses. Resulta que ahir vaig obrir el meu compte on-line i vaig observar estupefacte que algú durant els dies 12 i 13 d'agost va fer compres pel valor de 6.000 pesos (1200 euros). Compres efectuades a Buenos Aires, em surten les adreces dels locals. Que fill de puta. A 'La Caixa' afirmen que eren uns professionals que en dues setmanes van fer un còpia. Per sort, el límit del crèdit es va esgotar i 'només' va poder gastar 1.200 euros. Ara jo m'he quedat amb només 700 euros per viure durant 4 mesos.

Sí, he plorat, he cridat i m'he cagat en tot, fins i tot m'he emborratxat amb licor directe de la República Txeca. Però ara només tinc clar que haig d'acabar el que m'he proposat. El mal gust de boca hi és, però no hi puc fer res. Ara endavant, no hi ha més.

EL pròxim dia explicaré amb detalls tot plegat, avui estic molt cansat i necessito no pensar més en tot plegat.