Avui hem anat a l'Escola Segómachaiquen (un nom en Mocobí, la llengua de les comunitats indígenes de la zona) a fer una xerrada sobre els nostres països, la nostra cultura i les nostres tradicions. Amb la Lenka hem estat quasi dos dies muntant el Power Point. U
nes 170 planes amb fotos, vídeos, mapes, explicacions... Ens ha anat molt bé i tots els nens i nenes ens observaven amb atenció. Hem fet dues tandes, al matí i a la tarda. La primera pels més grans i a la tarda pels més petits. Hi ha una sola escola al barri i així aprofiten el mateix espai.Evidentment el que més els ha sorprès han estat els Castellers, els Gegants, el Correfoc i, per sobre de tot, el Caganer i el Caga Tió. A més, vaig buscar a caganer.com i vaig trobar a la Kirchner, la presidenta d'Argentina, o al Maradona, Messi tots cagant. Els ha fet molta gràcia.
Des de divendres fins ahir dilluns que ha estat plovent altra vegada. Els dies de cop es tornen grisos i comença a ploure descomunalment.
L'altra dia em van tirar les cartes aquí. Em va aparéixer la carta de la solitud. Deia que podria estar fent un viatge i sentir-me sol. Que fort. També deia que, però, tenia un significat en la meva vida i que això em faria més fort, si és que ho sóc una mica ara...
I de fet me n'he sentit de sol, però més per la gent d'allà que la d'aquí. Aquí sovint estic acompanyat. Una prova més és que l'anterior post, per mi un dels millors, no té ni un comentari. Serà que el blog va tenir gràcia el primer mes i ara ja... a qui li interessa el que jo escrigui? De totes maneres, sigui com sigui, em va bé per desfogar-me i... pensar que comparteixo les coses amb algú em fa sentir menys sol, encara que ningú no m'acompanyi. Potser aquest és el significat de la solitud. Pot ser...
ànims Gerard! que segur que la gent no comentava perquè estava de vacances o perquè van amb presses amb l'inici del curs.
ResponEliminaNomés comentar-te que no valorem la llum fins que ens trobem a les fosques, però de tot s'aprèn. una abraçada crack!
<nefertari
ResponEliminaRocorda't dels que t'estimen i que pensen en tu. No estas tan sol.
No podia imaginar-me com n'és d'obsessiu el pensar contínuament en tu.
ResponEliminaGerard de sol, res.
ResponEliminaJo llegeixo sempre el blog (i m'agrada molt) el problema és que ho faig des de la feina i no puc estar-m'hi gaire!!
ànims que mai estaràs sol! però si ets 110% sociable, i amics de veritat aquí en tens, i ho saps!
una abraçada i disfruta de l'Argentina mentre els demés ens morim d'enveja (sana, sí, però enveja!)
mua
Gerard:
ResponElimina1r) que no et contestem no vol dir que no et llegim... No defalleixis per això.
2n) No es per renyar-te (però si una carinyosa estirada d'orelles) Contesta els correus!!!
Estic esperant la teva adreça postal per -si encara t'interessa- gravar-te la música que et vaig comentar.
I si descrius el tipus d'adaptador i model del teclat, intentaré que -amb sort- algún dels coneguts per internet que tinc en aquest país t'el pugui enviar.
Una abraçada.
jolin, jo també et llegeixo sempre i poso comentaris a les fotos del facebook, i explico a tot déu que estàs a l'argentina... NO ESTÀS SOL, ESTÀS LLUNY i no per això has d'estar deprimit.
ResponEliminaPer cert, he gravat una cançó a l'estudi del Giuseppe. Te l'enviaré quan estigui acabada del tot!
Magalí
Ei, Gerard!!Tan sols dit-te , que encara alguns dies no hi hagin comentaris al teu blog, això no significa que m'hagi oblidat de Tu, senzillament passsa que vaig liadíssima!!!i tampoc no m'agradaria gens fer-me pesada escrivint comentaris I quan tinguis la sensació de solitud recorda tot allò que et fa feliç i a tota la gent a qui estàs ajudant amb la teva tasca aquí on ets i que et responen amb un somriure d'agraïment i també amb tota la gent que t'aprecia i t'estima. ¿Saps?l'altre dia vaig conèixer un xicot argentí que era de Buenos Aires en una botiga molt fashion de les Rambles de Bcn, en la qual vaig entar a tafanejar i llavors jo li vaig explicar que Tu estaves a la Reconquista fent una tasca social i Ell em va dir que ho conexia i que era una zona molt pobre i com que li vaig semblar simpàtica em va regalar un clauer de la botiga molt xulo!Quan puguis si us plau! contrsta'm el mail. Fins aleshores un petonàs i cuida't moooolt!!!!,
ResponEliminaRoser Blancafort
I recorda, tal com deia el filòsof Confuci:
“ El silenci és un amic que no et traiex mai”