El pianista

Les coses han canviat. Bé, potser no han canviat sinó que jo he canviat i ara veig les coses diferents. Sí, crec que és això.

Des de dilluns que estem treballant de valent al Saloncito. Si tot va bé, demà estarà acabat. L'hem pintat de color verd clar. Va ser iniciativa meva. Aquí tot és o color totxo o blanc (que acaba sent un negre asquerós tirant a gris fosc). Ahir els de la vecinal em deien 'nunca se nos hubiera ocurrido pintarlo de color, ha quedado muy alegre y muy lindo'.

Me n'alegro. Vaig insistir en pintar-lo de verd també a fora, ells només volien a dins, que ja va costar... Després a tothom li va encantar.

Si tot segueix a aquest ritme, dilluns que ve estarà a punt per començar a funcionar. És perfecte perquè té l'escola al costat. Quan dic al costat és que és paret per paret. Van venint molts nens i s'ho miren, ens ajuden, participen, s'engresquen...

S'ha d'anar al tanto, però. Un dels nois que ens va ajudar, va aprofitar un moment de 'despiste' per robar-nos els colorants de la pintura. Els vam recuperar anant a casa seva amb altres nens que sabien on vivia. Però és positiu, perquè ens estàvem relaxant i deixàvem la cartera, el mòbil, les claus... tot per allà. Ara ja no ho fem.

Tant és el revol que estem causant al barri 'habeis visto la casa verde?' que a la reunió mensual de la vecinal hi va anar molta gent a preguntar i interessar-se pel moviment. També des de l'escola, dilluns ens vam reunir amb la directora, que ens va dir que hem de treballar colze a colze i que el Saloncito els pot ser de gran ajuda. Tan és així que dimarts al matí farem una doble conferència: al matí amb els cursos de 4rt fins al 7è parlant del nostre país i del què volem fer aquí. Per la tarda amb els petits, de p5 fins a 3er. Vaig dir-li a la directora si seria possible tenir un projector per passar fotos de Catalunya, menjars típics, un mapa d'on som i on és Argentina, passar l'himne de Els Segadors, sardanes, fotos de Barcelona, la Sagrada Família, els pirineus (aquí no hi ha muntanyes), les ermites romàniques, el mediterrani, les oliveres i l'oli d'oliva, la Torre Agbar, Gaudí i el modernisme, Tarragona i les muralles romanes, Empúries, Girona i el riu creuant-la, les nostres cases, carrers, la gent, els bolets (ara n'és temporada) jo que sé... si teniu alguna idea digue-m-ho.

La idea del projector li va encantar i em va dir que farien el possible per llogar-ne un i una pantalla. És dificil aquí tenir això...

Serà perfecte perquè tots els nens i nenes del barri ens coneixeran i sabran qui som, què fem i on estem.

Avui ens hem quedat gelats. Un avió pucarà (a saber si el mateix on vam seure per fer-nos les fotos) s'ha estavellat i ha mort el pilot, a uns 5 km de Reconquista. Aquí teniu la notícia. http://www.reconquista.com.ar/index.php?option=com_content&task=view&id=7920&Itemid=1

Per acabar, m'han aconseguit un teclat. De fet el tinc des de dilluns. Un teclat Casio que té uns 10 anys aproximadament. Estic molt content, el tinc a la meva habitació! És fantàstic, estic emocinat! El problema és que no té transformador. El tinc aquí però no sona. Cada nit abans de dormir sempre penso en la pel·lícula de 'El pianista' de Polansky. Aquell moment que està amagat a casa d'uns coneguts i no pot fer soroll. Hi ha un piano i no el pot tocar. Posa els dits per sobre i s'imagina les notes dins del seu cap. Porto tres nits fent el mateix.

El piano almenys ja el tinc... ara a veure quan podré aconseguir un transformador de 9 volts. Jo no el puc comprar: seria un extra que faria trontollar el meu limitat pressupost mensual. De moment, però, toco imaginant-me les notes. No és el mateix... però em relaxa.

Foto: El meu carrer, al tornar de treballar, a la 'tardecita' el nostre vespre.