Canvi de mentalitat

Quina setmana més dura! Avui ja som divendres. Les setmanes em passen com dies, és espectacular. Tant en els bons com els mals moments. Tot i els mals de cap i tot plegat, sempre ha estat així: ja porto a Argentina un mes i vint dies i no m'he n'he adonat quasi.

També deu ser perquè a Argentina tot és lent, té un altre timming. Avui per fi es pot dir que hem acabat el 'Saloncito'. Estic orgullós no només per haver aportat una bona quantitat de mà d'obra a reformar-lo, sinó perquè (no vull pecar de poca humilitat però...) se m'ha fet cas a tot el que he anat proposant. Primer va ser el famós tema del color, jo insistia que blanc no. Se'm va fer cas i ara a tothom li encanta. També vaig proposar de fer una línia blanca per donar-li una mica de contrast. Fet i genial! Després ha estat amb un dels dilemes que ens ha portat més mal de caps: el terra. El terra és de ciment com si fos un garatge. Ningú es va plantejar què fer-hi. Jo vaig comentar que hi havien pintures de terra que podien servir, de les que deixen plastificada la superfície i fins i tot pots fregar sense problemes. Ho recordava perquè em semblava visualitzar a la meva ment la casa que tenia abans a Cerdanyola del Vallès on hi havia un garatge que al principi crec que el terra estava pintat i no pas enrajolat. Sigui com sigui, veritable aquell record meu o no, vam anar a una botiga de pintures i ho vam preguntar... i sí! Ens van oferir diferents opcions, la més barata era pintura de pista de pàdel (un joc que aquí practica tothom, és curiós perquè és baratíssim i no és pas un esport elitista com ho pot ser a casa nostra). Tot i que fos la més barata, per a nosaltres era caríssima: 200 pesos. En Maxi, president de l'associació responsable de la nostra estada aquí, va acorralar a un dels regidors de Reconquista i li va explicar el que estàvem fent, no sé com però li va donar 150 pesos de la seva butxaca. De cop, pam! I així anem... però que contents que estàvem! Avui a les 9 del matí hem comprat la pintura, 8 litres. Ha quedat espectacular, molt bonic.

Es pot dir que ja som 'famosos' al barri. Després de la xerrada a l'escola, tots els nens i nenes ens coneixen. Venir fins aquí als barris en bici significa saludar més que la Reina d'Espanya: a cada cantonada saludem a un nen o una nena que ens fa hola amb la mà o crida ben fort mentre arrenca a córrer: 'Hola seño'!.

Parlant de bici, ja en tinc una. Des de fa una setmana. Estic eurfòric. Fins ara anàvem la Lenka i jo en una sola bici. Jo la portava a ella. El lloc on estem està a uns 5 quilòmetres de casa nostra. Imagineu-vos! Arribava mort. La bici que m'han deixat té un problema a les llànties i les rodes es desinflen cada cop que l'uso. L'haig d'inflar abans d'iniciar un viatge. El seient està trencat i vaig dansant mentre pedalejo, ah! I un dels pedals va tort. Només li funciona un fre, el de davant, i quasi sempre freno amb els peus. Però és la meva bici, em porta allà on m'ha de portar i m'encanta.

Una altra bona notícia. Sembla ser que tenim nevera. No sé com ho hem aconseguit la Lenka i jo. Un mes i mig sense nevera. Menjant arròs, pastes, llaunes i una cosa que aquí en diuen 'polenta' que és com un puré de blat de moro.

Demà 'copa de leche' i a descansar. Ens ho mereixem. Ahir vaig fer una truita de patates impressionant. I la Lenka ja menja pa amb tomàquet!

D'altra banda, m'he adonat avui d'una cosa que m'ha cridat l'atenció. Ja porto dies que tornant de 'los barrios' em fixo amb algunes cases que mai abans m'havien cridat l'atenció. Són les cases del centre de Reconquista. No m'hi havia fixat perquè per mi eren normals, no tenien cap tret que m'obligués a girar el cap o em fes parar-m'hi a observar-les. Ara les veig luxurioses, em sobten. De tan en tan i ha una casa cuidada, arreglada, amb jardí i una tanca elevada i neta. Abans no les havia vist. Ara sí i m'imagino i em pregunto qui hi podria viure. Penso: 'carai quina casa, que bonica, com seria viure-hi?'. És un canvi de mentalitat total.

El pitjor de tot és que aquestes cases que aquí em criden l'atenció no tenen punt de comparació amb qualsevol casa on hagi viscut jo abans.

Que estúpid sóc.