Tantes coses...

Tinc tantes coses a explicar que no sé per on començar.

A veure, per fer-ho fàcil a mi i al lector, iniciaré aquesta entrada descrivint com i on estic ara mateix.

Estic al meu 'departamento' que és un petit habitatge a un carrer no asfaltat on hi ha una cuina de gas, un marbre, una habitació amb un llit i un moble sense vidres i que no tanca bé i un lavabo sense dutxa (s'ha de instal·lar, ara explicaré el mecanisme) i un llit.

Com que encara no tenim electricitat, entra per la finestra de l'habitació un cable de la casa del costat que ens dóna llum. Això fa que la finestra de davant del meu llit quedi oberta i entri tot el fred. Ara mateix estem a Reconquista a uns 2 graus. No tinc estufa i per tant us escric tapat sota 2 mantes (a saber qui les ha usat abans, jo les he expolsat fort abans de tirar-les sobre el llit) i amb mitjons i un jersei sobre el pijama. Així dormiré. Sí, fa molt fred. Tinc ganes d'estirar les cames però no hi faig perquè el matalàs està glaçat.

No m'atreviria a descriure el coixí que tinc... de fet no és un coixí és més aviat un tros d'espuma arrancat d'algun sofà. Ho he calculat i d'ample fa com uns 50 centímetres.

El llit és un matalàs absolutament donat sobre una plataforma de llit semblant a un somier amb fustes travesseres. El matalàs s'enfonsa per la part del cul i cap i cames em queden a la mateixa altura dibuixant una bonica U.

No tinc cortines i per tenir una mica d'intimitat i per evitar que el sol em desperti a les 7 del matí he penjat la meva tovallola de bany amb dos ganxos. No tapa tot ni molt menys però millor això que res.

No hi ha circuit de gas en tota Reconquista. Això vol dir dues coses: no hi ha cuina sense butà i no hi ha aigua calenta. Potser això és una de les coses que m'ha cridat més l'atenció: no hi ha aigua calenta. Aquí per escalfar l'aigua i rentar-se es fa d'una forma elèctrica del tot precària i d'aquesta manera és com m'hauré de dutxar quan m'ho instal·lin... ja tinc por...

Us ho explico (mirar foto): imagineu-vos un cubell de la mateixa mida que un per fregar el terra. Aquest es col·loca allà on hi aniria la dutxa. Tu l'omples. Aquest cubell té un forat a baix amb quelcom semblant a una dutxa on hi surt l'aigua. Dins el cubell hi ha una barra de ferro que connectada a un cable que has d'endollar, es posa incandescent i escalfa l'aigua. Un cop és calenta, desenxufes i obres el pas a l'aigua. Tens de temps per dutxar-se fins que es buida. Dos minuts amb sort. Ho hauré de provar...

Reconquista és una ciutat de contrastos. Les cases són baixe-tes i tots els carrers són quadrats, una graella. A mi em recorda al Far West, és estranyíssim.

La gent de moment és genial, és tot com un poble. Ahir vaig treure uns euros de la butxaca que no he pogut canviar i una de les noies va dir quan tenia una moneda de 2 euros després d'haverla examinat amb atenció: 'no me puedo creer que tenga 10 pesos en mi mano!'.

Parlem, parlem moltíssim. M'agradaira explicar tantes coses de les que parlem, sensacions, impressions...

Estem començant un projecte que avui no explicaré. Però té molt bona pinta. Demà serà un dia dur, anem al barri més pobre.

Avui he conegut a la Vicky la noia de Subir al Sur. És anglesa i ha vingut amb un noi anglès. Avui la Lenka ha pogut parlar una mica més. Millor per a ella, a vegades pateixo molt. Ella és genial.

De moment tot és molt nou i per tant segueix sent una aventura trepidant. Imagino que anirà morint aquesta sensació però mentrestant l'exprimeixo al màxim.

Us ho dic en serio, se m'han quedat les mans gelades de tan escriure! A més acabo de recordar que haig de tancar la bombona perquè avui hem estrenat els fogons i això si que em fa pal, sortir de llit ara és un suïcidi... però més val que l'apagui.

Avui he tingut un nou shock. Hem anat a veure una de les noies responsables del 'comedorcito' de les barriades pobres. La noia, tota ella ben vestida, viu a una casa de fang. Ens hem assegut al seu pati i ens ha tret un suc en un got de plàstic gegantí. A un costat del pati hi havia una pala on s'hi podia deduir que algú hi havia estat barrejant fang amb herbes per produir més matèria prima per tal d'arreglar alguns desperfectes que les inclemències del temps dia a dia fan a la casa. A l'altra banda del pati hi havia dos nens d'uns 4 i 6 anys jugant.

Han passat moltes més coses però si faig això més llarg serà insuportable.

I sí, ja m'he fet la maleïda pregunta: 'què cony foto aquí...' però ràpidament m'he respost: 'viure.... viure i conèixer el món, la vida'.

Foto: En Jesús prepara la dutxa de la Lenka sobre el safreig d'on haurem de rentar la roba a mà.