La Lola

Avui hem estat fent els preparatius de demà, la festa del 'Día del niño'. I deu ni do amb la prèvia que hem tingut.

Avui hem anat a visitar una de les colònies aborígens de la zona, unes 30 famílies (unes 150 persones) que viuen a un barri absolutament apartat de Reconquista, a uns 15 - 20 kilòmetres (alguns d'ells de camí de fang intransitable quan plou) i que es diu La Lola.

En aquesta comunitat s'hi parla l'espanyol i també la seva llengua el Macobí. Avui s'hi celebrava allà el 'Día del niño' i els hi han portat uns inflables per saltar els nens. Estaven absolutament esbojarrats, mai n'havien vist un. Des de la municipalidad han comprat globus (8 de cada deu petaven) de globoflèxia (s'havien que jo feia figues) i de cop m'he trobat allà fent figueretes pels nens.

Aquesta comunitat és, de moment, el territori més pobre que hem visitat. He fet fotos però estic a un Cíber i no les puc penjar. Hi havia nens descalços, un fet esfereïdor tenint en compte que tant avui com ahir torna a fer molt fred. Molts d'ells amb taques i erupcions a la cara.

Des de la Municipalidad els han preparat un petit berenar amb pastissets i copetín (patatetes i xuxeries) i ha volat en un tres i no res. Molts nens s'embutxacaven tot el que podien per tal de compartir el menjar a casa seva amb els pares i avis.

Estic realment espantat. Avui davant aquests nens he intentat fer bromes i no reia ningú. Eren molt tímids i el meu accent els desorienta. Jo quan faig de pallasso sempre ha estat en situacions que es troben a l'altre extrem del que em trobo ara i em trobo molt descol·locat: desarmat. Existeix certa pressió també cap a mi (el payaso) i em fa por decebre. Quan estic a les meves festes sé què dir, què fer i com actuar i aquí em sento com despullat.

No ho sé... demà ho sabrem.