El primer mes

Doncs tot just avui fa un mes que vaig pujar a l'avió. Realment no sé si m'ha passat ràpid o lent. Si m'hagués de decantar diria que més ràpid que lent, però llavors ho analitzo i em sembla correcte.

Amb aquests dies que he estat aquí ja puc treure algunes conclusions del país. La primera és que o existeix cohesió social. De fet és impossible que es produeixi degut a les grans diferències que es produeixen en una ciutat com Reconquista. A dos carrers de casa meva comença un barri molt humil en el qual ens han dit que no ens hi acostem perquè és perillós. I des de casa meva dos carrers en direcció oposada hi ha un centre de cirurgia estètica. En uns 700 metres en línia recta hi ha qui viu en una casa feta amb materials trobats a l'abocador i una senyora que pagarà quantitats exagerades de pesos per arreglar-se el nas. Us ho podeu imaginar? Jo encara me'n faig creus.

També aquí la vida és cara. Comparant el seu que tenen, el menjar és car. Jo faig la comparativa i els preus a un supermercat quasi són el mateixos. El que sí que és molt barat són els serveis: tallar-se el cabell són 15 pesos anar al cine, menjar fora...

Molt complicat tot plegat. Impossible tenir una societat forta, unida... al revés... qui es basa en la llei del mes fort i de la supervivència extrema. M-expliquen que fa deu anys, amb la crii econòmica, es va tornar al -truque- canviant samarretes usades per patates. Aixi que tenim un poble que ha patit molt i que ha lluitat per la supervivència individual.

A mes, recordo quan vaig estudiar a la carrera historia sobre Sudamerica i la pregunta final de l-examen va ser: perquè les societats de suraerica son tan violentes? Recordo que vaig treure un 8 i mig. Vaig respondre que una de les principals raons va ser la colonització espanyola, la violència amb que es va fer i com va imposar uns sistemes polítics basats en la jerarquia, la por i el control violent.

Seguirem reflexionant...