Envia'm el teu CD preferit

Amics i companys, us demano un favor.

Degut a causes massa complicades per explicar, tal i com ja vaig comentar en un anterior blog, se m'han esborrat totes les cançons del meu Ipod. Així que ara no tinc música.

Us demano un favor: envieu-me el vostre disc preferit en .rar al següent e-mail: gerard.sese@gmail.com

Així podré anar omplint de nou el ipod perquè baixar-se música ja que aquí és complicat.

Vinga va... només són 5 minuts i ami em feu un favor!

El primer mes

Doncs tot just avui fa un mes que vaig pujar a l'avió. Realment no sé si m'ha passat ràpid o lent. Si m'hagués de decantar diria que més ràpid que lent, però llavors ho analitzo i em sembla correcte.

Amb aquests dies que he estat aquí ja puc treure algunes conclusions del país. La primera és que o existeix cohesió social. De fet és impossible que es produeixi degut a les grans diferències que es produeixen en una ciutat com Reconquista. A dos carrers de casa meva comença un barri molt humil en el qual ens han dit que no ens hi acostem perquè és perillós. I des de casa meva dos carrers en direcció oposada hi ha un centre de cirurgia estètica. En uns 700 metres en línia recta hi ha qui viu en una casa feta amb materials trobats a l'abocador i una senyora que pagarà quantitats exagerades de pesos per arreglar-se el nas. Us ho podeu imaginar? Jo encara me'n faig creus.

També aquí la vida és cara. Comparant el seu que tenen, el menjar és car. Jo faig la comparativa i els preus a un supermercat quasi són el mateixos. El que sí que és molt barat són els serveis: tallar-se el cabell són 15 pesos anar al cine, menjar fora...

Molt complicat tot plegat. Impossible tenir una societat forta, unida... al revés... qui es basa en la llei del mes fort i de la supervivència extrema. M-expliquen que fa deu anys, amb la crii econòmica, es va tornar al -truque- canviant samarretes usades per patates. Aixi que tenim un poble que ha patit molt i que ha lluitat per la supervivència individual.

A mes, recordo quan vaig estudiar a la carrera historia sobre Sudamerica i la pregunta final de l-examen va ser: perquè les societats de suraerica son tan violentes? Recordo que vaig treure un 8 i mig. Vaig respondre que una de les principals raons va ser la colonització espanyola, la violència amb que es va fer i com va imposar uns sistemes polítics basats en la jerarquia, la por i el control violent.

Seguirem reflexionant...

Mira la lluna

Vaig escriure aquesta cançó pensant que aquí a Argentina em podria trobar en aquesta situació. I justament aquesta nit no puc dormir...

Si aquesta nit no pots dormir
perquè altre cop la soledat
t'ha fet perdre entre els llençols
s'ha instal·lat al teu costat

per més lluny que jo estigui
del teu cor o del teu cap
et proposo una manera
per acabar amb tot plegat

obra la finestra
surt al balcó
puja a la terrassa o
baixa al carrer i....

Mira la lluna, que jo també l'estaré mirant
Mira la lluna que t'estaré saludant
Mira la lluna, encara que sigui amb els ulls tancats
Mira la lluna i dormirem abraçats

Dorm, no passis son
que per més gran que sigui el món
no val la pena passar son
Dorm, no passis son...

Per escoltar la cançó:

www.gerardsese.com/disc.rar

Petites coses, qualitat de vida

Ja torno a tenir Internet a casa. Dir això sembla la conya, sembla quelcom genial, però no ho és. En realitat aquí tenir un modem USB és un luxe i per tant és molt car. Les tarifes són reduïdes en quan a oferta i no hi ha cap que tingui un contracte il·limitat. Això vol dir que a mesura que em connecto gasto un saldo i que quan aquest s'acaba Internet també.

El problema és que el meu ordinador, al retornar-li la porta d'accés al món, ha començat a actualitzar tot de coses (antivirus, el mateix sistema windows, els dvix...) fet que ha produït que en només 5 minuts d'estar connectat, a part de saturar una connexió que brilla per la seva lentitud, ha fet que es gastessin ja 7 pesos. En un ciber amb dos pesos estàs 1 hora i a bona velocitat

Així que ara mateix estic escrivint això en un word i em connectaré dos minutets per a penjar-ho. D'altra banda, la tranquil·litat d'estar a casa i poder escriure fa que tingui ganes de pagar aquest luxe. I és que tot i que ja ho intuïa, he experimentat que la qualitat de vida la fan les petites coses.

Trobo a faltar utensilis que mai a la meva vida hagués cregut tan importants. És clar que n'hi ha de típics com la televisió, la ràdio, Internet o el meu Ipod, fàcils d'imaginar. I sí, parlo de l'Ipod perquè se m'han esborrat totes les cançons i vídeos que hi tenia, algú va sincronitzar el meu ipod a un itunes que no corresponia. 80 gigues desaparegudes, tres anys baixant-me cançons. Estic sec de música i la veritat m'ha deixat molt orfe: em sento buit.

Però també he trobat a faltar altres coses tan simples com una fregona o motxo. Aquí no se'n gasta. Perquè us feu una idea, per fer una bona neteja a Argentina primer s'escombra (fins aquí correcte) perquè d'aspiradors no n'hi ha. Després amb la mateixa escombra s'escampa tot fent un petxim petxam aigua llençada des d'una galleda amb lavandina (el nostre lleixiu). Fan anar l'escombra fins que l'aigua agafa un to marronós ja sigui per la merda del terra com per la merda que tenia l'escombra. Després es passa el que per nosaltres seria un netejavidres: d'aquells que per treure el sabó de les finestres, quan el passes prement fort contra el cristall, fa el típic soroll de 'nyiii'. Doncs aquest mateix però només pel terra, de color negre i més gros. Prement fort contra les rajoles es condueix el bassal d'aigua i lavandina cap a la porta. El resultat: queden clapes molt molles, d'altres humides i d'altres directament bassals. Uns tolls d'aigua que s'embrutaran quan tornis a caminar amb les sabates per tal de retirar més aigua que ha quedat al fons de l'habitació. Unes petjades que s'escamparan encara més quan, per eixugar l'aigua, hauràs de col·locar un drap enrotllat al netejavidres (ara netejaterres) que anirà de punta a punta de l'habitació fins a agafar també un toc marronós. Imagineu-vos quin merder. M'han dit que per comprar un motxo hem d'anar a una botiga especialista en neteja!

Aquest és un petit exemple: són les petites coses que ens treuen qualitat de vida. En podria dir més... no ho sé com per exemple que no hi hagi clavegueram Cada setmana ve un camió a absorbir tota la porqueria. O que hi hagi una bona part de la ciutat on no hi ha carrers asfaltats perquè els mateixos veïns haurien de pagar els costos. Ara que fa dies que no plou, quan s'alça una mica de vent tots mengem pols. Hi ha pols per tot arreu.

Trobo a faltar fer una mica d'oci. Fer un cafè o una birra a una terrassa. I cada cop que sec a la meva tassa a vàter enyoro les tapetes de plàstic que eviten que el teu cul toqui la freda porcellana. Ara haig de vigilar no entafonar el cos gaire en darrera perquè se m'enfonsa el cul. O el simple fet de tenir unes cortines per evitar que el sol et desperti. Ara que fa menys fred hi tinc una manta enganxada amb uns ganxos (valgui la redundància).

La qualitat de vida no només és la salud, la bona feina, l'oci... sinó és que les coses que fas dia a dia siguin les més còmodes possibles, més assequibles i fàcils. Descobreixo la sopa d'all, però és que moltes vegades no ens n'adonem...

Capacitación, Resistencia, Corrientes i febre

Això seria el resum d'aquests últims dies.

Comencem pel principi. El famós 'Día del niño' vaig conèixer a una parella, en Fernando i l'Ester, que feien balls folklòrics. Vam estar parlant i resulta que són veïns nostres.

Són gen molt agradable i ell està fent les proves per ser pilot civil. Ara treballa a l'aeroport militar de Reconquista. Ens va dir que intentarà un dia que tingui classes fer-nos pujar amb ell. Estudia aviació a Resistència, ciutat capital de la província de El Chaco. El passat dissabte ens va dir que hi havia la possibilitat de volar a Resistència. Així que a les 3:00 AM vam quedar perquè uns amics seus se n'anaven a Posadas (Missiones) i ens hi deixaven. Així que vam aprofitar i vam veure Corrientes, capital de Corrientes i Resistència, capital de el Chaco.

Ho vam fer en un dia. I... haig de dir que aquí al nord quasi totes les ciutats són iguals. Corrientes tenia més encant perquè està al costat del riu Paranà. Però d'estructura i tipus de ciutat són molt iguals.

El divendres, però, a les 20:30 (vam començar a les 21:00) vaig fer la capacitación sobre economia de mercat i Estat del Benestar. Va ser molt interessant tot oi que només hi havia 10 persones! Vaig estar parlant durant dues hores! A les 23:00 vam acabar. I ningú em va dir que es fes llarg! Estic content perquè d'alguna cosa ha servit la meva carrera!

Per acabar dir que el clima és boig. Fa una setmana estàvem a dos graus i avui estem a 30 graus. Suposo que això ha fet que aquesta passada nit hagi estat tremolant i amb febre al llit. Tinc molts mocs i avui, tot i no tenir febre, em fa mal tot el cos.

Espero recuperar-me!

Aquí teniu una foto de Resistencia amb Evita Perón!

Dit i fet

Avui de nou tinc molt poc temps per escriure perquè estic a casa de la cosina d'un dels nois del grup.

Ahir vam celebrar el 'Día del Niño' i bé, les sensacions van ser força satisfactòries. No sé ni com va acabar sortint un espectacle tan digne com el que vam tenir tenint en compte que anava apareixent gent que hi volia participar. De cop i volta, per exemple, van aparèixer uns músics i van muntar una petita banda.

Jo no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig posar-me al piano i el bateria i el guitarra m'anaven seguint. No paraven de riure perquè vaig improvisar un blues dels barris 'Don Pepito, Santa Rosa i Itatí. En un tres i no res la plaça es va omplir de gent.

Els jocs que vaig plantejar van ser un èxit: les cadires, estirar la corda, la cursa de sacs... els nens van participar i van fer molt cas, fet que em van explicar que no sol ser habitual. Després de donar el menjar (llet i 'patitas de chancho') vam seguir fent jocs però va ser impossible mantenir un ordre. Dos minuts més i em poso a cridar. Els nens com a lleons volien tots els regals i ser els primers, va ser claustrofòbic.

Al final, però, vam aconseguir calmar la situació i acabar dignament amb un sorteig.

Tothom es va felicitar i els nens s'ho van passar molt i molt bé. Jo finalment vaig fer de pallasso amb un 'traje' tret de l'aportació de diferent gent.

Ho vam aconseguir!

Avui dilluns ha estat un dia tranquil, aquí és 'feriado' (festa) ja que es commemora la mort de San Martin, un home que va alliberar dels espanyols Perú, Xile i Argentina. Moltes banderes argentines als balcons.

He anat a casa d'un noi que té un grup de música, han gravat un disc a un estudi casolà que hi ha a reconquista (l'únic i son 70 pesos per cançó).

Els pròxims dies us explicaré quin és el nou repte, estem molt emocionats!

Fotos aquí: http://www.facebook.com/album.php?aid=66004&id=1012540822&l=89f1c1ab02

La Lola

Avui hem estat fent els preparatius de demà, la festa del 'Día del niño'. I deu ni do amb la prèvia que hem tingut.

Avui hem anat a visitar una de les colònies aborígens de la zona, unes 30 famílies (unes 150 persones) que viuen a un barri absolutament apartat de Reconquista, a uns 15 - 20 kilòmetres (alguns d'ells de camí de fang intransitable quan plou) i que es diu La Lola.

En aquesta comunitat s'hi parla l'espanyol i també la seva llengua el Macobí. Avui s'hi celebrava allà el 'Día del niño' i els hi han portat uns inflables per saltar els nens. Estaven absolutament esbojarrats, mai n'havien vist un. Des de la municipalidad han comprat globus (8 de cada deu petaven) de globoflèxia (s'havien que jo feia figues) i de cop m'he trobat allà fent figueretes pels nens.

Aquesta comunitat és, de moment, el territori més pobre que hem visitat. He fet fotos però estic a un Cíber i no les puc penjar. Hi havia nens descalços, un fet esfereïdor tenint en compte que tant avui com ahir torna a fer molt fred. Molts d'ells amb taques i erupcions a la cara.

Des de la Municipalidad els han preparat un petit berenar amb pastissets i copetín (patatetes i xuxeries) i ha volat en un tres i no res. Molts nens s'embutxacaven tot el que podien per tal de compartir el menjar a casa seva amb els pares i avis.

Estic realment espantat. Avui davant aquests nens he intentat fer bromes i no reia ningú. Eren molt tímids i el meu accent els desorienta. Jo quan faig de pallasso sempre ha estat en situacions que es troben a l'altre extrem del que em trobo ara i em trobo molt descol·locat: desarmat. Existeix certa pressió també cap a mi (el payaso) i em fa por decebre. Quan estic a les meves festes sé què dir, què fer i com actuar i aquí em sento com despullat.

No ho sé... demà ho sabrem.

Preparant el 'Dia del niño'

Avui seré força breu ja que m'han deixat internet un amic d'un amic.

Aquí hi ha dies per a tot. El passat diumenge va ser el 'dia del niño' però com que a Reconquista, i tal com us vaig explicar a l'anterior entrada, es va celebrar la 'Rural' a 'los barrios' celebrarem el dia del niño el pròxim diumenge.

Estem preparant jocs per a tots els nens del barri: activitats, competicions, futbol (evidentment) i també hi haurà 'copa de leche' i pa amb 'dulce de leche' i mate per als adults. Segurament em vestiré de pallasso i faré d'animador.

La festa la farem a la part de darrera del 'comedorcito'. Ara estem planificant-ho tot: material que necessitarem, quantitat de menjar i llet... i també estem fent la publicitat pel barri de la festa.

Ahir, dins del 'comedorcito' vam fer cartells a mà per enganxar-los per a tots els barris de la zona anunciant l'esdeveniment. També ens vam passejar per un dels 'assentaments' (cases fetes amb materials trobats a les escombraries) per apuntar als nens que vulguin anar al menjador.

Ahir a la nit també va venir a la ciutat un ministre socialista que està al govern de Santa Fe i el van rebre amb un 'choripan' i hi hagué discursos i intervencions del poble. Fou molt interessant.

Tinc ganes que arribi diumenge... tot i que també em fa una mica de por... la gent té moltes expectatives sobre mi i la meva feina de pallasso. Però bé... farem el que podrem, no dubteu que faré moltes fotos.

Penjo fotos al facebook! Aquí les podeu veure!

http://www.facebook.com/album.php?aid=65514&id=1012540822&l=d3c1492e75

Cap de setmana Rural

Abans de res dir-vos que aquí podeu escoltar l'entrevista que em van fer a Catalunya Ràdio. http://www.catradio.cat/audio/460165/La-postal

Després haig de dir que no tenim internet i hauré de venir a un Ciber. No passa res si tot va bé el dia 23 ja en tindrem.

Doncs hem passat el primer cap de setmana a Reconquista i ha estat molt intens. El dissabte vam fer un 'asado' amb els companys, va ser com una petita benvinguda!

Després a la tarda vam anar al 'comedorcito' que s'hi fa una 'copa de leche' i pa amb mel per als més petits. Com no, després vam estar jugant a futbol ben bé dues hores! Hi havia nanos de totes les edats, aquest cop al ser dissabte molt més grans, alguns de potser fins i tot 20 anys. Moltes d'ells jugant descalços i posant-hi la cama fort! Vaig fer de porter i només em van fer un gol! Divertidíssim!

El diumenge vam anar a 'La rural' que es pot dir que és l'esdeveniment de l'any a Reconquista. És una exposició agrícola i ve gent de totes les contrades properes. Concerts, animals, botigues i mate, molt mate per tot arreu. FIns i tot hi havia màquines expenedores d'aigua calenta que es van esgotar!

Una de les coses que vull explicar és que el divendres vaig anar a una 'capacitación' del Partit Socialista d'aquí Reconquista. Una 'capacitación' és una classe per informar i explicar quines són les directrius del partit. Va ser interessantíssim perquè va ser una classe sobre el 'socialisme real' i el 'possible'. Per entendre's el real es la teoria del segle XIX i el possible és acceptar el mercat com a marc economico-polític i fer-hi polítiques d'esquerres. Per dir-ho d'una manera més entendible s'està fent aquí el que va fer Felipe González al PSOE a principis del 80: deixar de banda les idees marxistes i girar cap al centre.

La meva presència va causar cert interès sobretot al presentar-me com a 'politòleg'. Vam estar parlant i, em van preguntar si algun dia els faria alguna classe. Els vaig dir que sí i que m'agradria fer-la sobre 'les coses bones del capitalisme i l'economia de mercat'. La primera reacció va ser de cara de circumstàncies de tots els presents, però ràpidament la idea els captivà: 'así sabremos más sobre el enemigo!'.

Aquest divendres no, l'altre sí, faré una 'capacitación' sobre el capitalisme a la seu del partit socialista de Reconquista! Us puc assegurar que serà molt divertit!

Doncs bé, fins aquí. Ara el que hem de fer nosaltres és buscar-nos projectes que no es basin el només 'dies concrets'. A veure què.

Espero que tots estigueu molt bé.

Un repte (i Catalunya ràdio)

ABANS DE RES (Catalunya Ràdio em trucarà dissabte 07 d'agost en una secció que es diu 'catalans al món'. Aquí que em podreu escoltar en hora catalana entre les 16:00 i les 17:30 al 102.8 FM o a www.catradio.cat).

Aquests dos passats dies han estat molt intesos. Crec que és impossible explicar-ho tot, tot i que ho intentaré.

Una de les activitats on la Lenka i jo participarem serà un 'Comedorcito' que està instal·lat a 'los barrios', que és la part més pobre de Reconquista. Dimarts els vam anar a visitar i ens vam trobar en Claudio, un senyor que ja passa els 40 i que quan em va apretar la mà per saludar-me va fer que de la meva boca en sortís un gemec de dolor. En Caludio és el president d'aquesta comunitat i només amb 10 segons vaig deduir que és una persona entregada a Reconquista i que se l'estima com si fos una petita part d'ell mateix. Es va alegrar de la nostra presència i de seguida ens va explicar quina és l'actual problemàtica de 'los barrios'.

Existeixen dos barris més, més apartats, on encara les condicions de vida són pitjors, totes les cases son fetes amb materials trobats a l'abocador. En Claudi ens explicava que, fins i tot, el més apartat, viu de l'abocador i és la font de menjar. La seva idea era convidar a tots els nens menors de 5 anys a dinar cada dia al 'Comedorcito' i així també integrar aquests barris a la ciutat, fer que la sentin seva. Ara no és així.

Així que l'endamà vam anar a un dels barris (molt petit) a convidar a les mares que portin els seus fills a dinar i també a una 'Copa de leche' (un berenar) que es fa els dissabtes a les 16:00 i que es pretén també fer els diumenges.

Després de la visita a aquest primer barri (dins dels anomenats Barrios) vam retornar al comedorcito. Allà a darrera hi ha una esplanada de 'pasto' (gespa de camp, dura amb fins tot brots de palla o gespa seca i terra) on hi ha uns pals que fan de porteries. Amb els companys vam començar a fer uns tocs de pilota i... uns minuts després teníem a tot de nens jugant amb nosaltres, alguns d'ells descalços.

Quin partidàs a la 'canxa'! Els nens es preguntaven sobre mi 'y por qué habla tan raro este señor?' i responíem rient: 'porque viene de muy lejos!'

Després del partit vam sopar junts al nostre departamento i per fi em vaig dutxar (tres dies després) amb aigua calenta. Un goig, orgàsmic.

El dia d'avui no ha estat tampoc de relax. Durant el matí, descalç (i creieu-me, té mèrit) he netejat tot el departamento amb 'lavandina' (la nostra lejia sense l'olorant) i l'olorant. No tinc cap fregona així que ho he fet amb l'escombra i després he passat una mena de netejador de vidres pel terra. També he netejat a consciència el lavabo.

A la tarda hem anat a visitar una altra acció social de la 'Municipalidad' de Reconquista. Una biblioteca (així en diuen però no hi ha llibres) en una plaça més cèntrica. Aquí hi venen els nens i nenes que acaben l'escola al matí (tots) i que a la tarda volen seguir fent coses. És absolutament voluntari. Hi hem anat amb l'Alejandra, una noia que em cau absolutament genial. Ella s'hi passa les tardes allà amb els nens i nenes, una passada! Ens hem presentat, ens han fet un espectacle de titelles i després, com no, hem jugat a futbol. Abans, però, hem explicat d'on veníem. Com que no hi havia manera, he agafat un full en blanc i he mig dibuixat com he pogut un mapa mundi. Primer hem situat Argentina, després Santa Fe. Després he dibuixat Catalunya i he situat Barcelona. Hem parlat de la diferència sobre la grandària dels països i de la densitat demogràfica.

Per acabar-ho de rematar i perquè s'acabessin de situar, he dit que Barcelona és la ciutat on juga el Messi. Explosió de joia! M'han preguntat si el coneixia i tot!

Però el millor de tot ha estat quan ja marxàvem. Tots m'han demanat que els fes un dibuix o els escrigués alguna cosa. El meu accent causa sensació! He començat a dibuixar samarretes (suposadament del barça) i a posar els seus noms a darrera. A les noies els escrivia alguna cosa bonica com 'Sos una niña muy linda, mucha suerte y exitos'. No hi havia temps de més... havíem d'anar a dinar i eren quasi les 18:00!

Així que tot marxant m'ha vingut una nena, la Maribel, i m'ha dit: 'Por favor... dale esto a Messi'. M'he quedat parat. Allargant la mà em donava un paperet que acaba d'escriure. Després d'uns moments en blanc he respost com si res: 'Claro que sí, eso está hecho! Lo puedo leer?. Ha rigut i llavors m'ha dit... 'Si, pero ahora no, cuando llegues a casa'. Així ho he fet.

Ara el llegia i... quan els meus ulls han repassat amb ànsies el paperet inevitablmenet un somriure s'ha dibuixat als meus llavis. Un somrís que també emmagatzemava una barreja de tendresa i un xic de pena, tot i que no sé per què... I m'he dit... per què no? I si ho provo? És tot un repte... però per què redimonis no? Ho intentaré, sí sí, ho intentaré quan torni.

Tantes coses...

Tinc tantes coses a explicar que no sé per on començar.

A veure, per fer-ho fàcil a mi i al lector, iniciaré aquesta entrada descrivint com i on estic ara mateix.

Estic al meu 'departamento' que és un petit habitatge a un carrer no asfaltat on hi ha una cuina de gas, un marbre, una habitació amb un llit i un moble sense vidres i que no tanca bé i un lavabo sense dutxa (s'ha de instal·lar, ara explicaré el mecanisme) i un llit.

Com que encara no tenim electricitat, entra per la finestra de l'habitació un cable de la casa del costat que ens dóna llum. Això fa que la finestra de davant del meu llit quedi oberta i entri tot el fred. Ara mateix estem a Reconquista a uns 2 graus. No tinc estufa i per tant us escric tapat sota 2 mantes (a saber qui les ha usat abans, jo les he expolsat fort abans de tirar-les sobre el llit) i amb mitjons i un jersei sobre el pijama. Així dormiré. Sí, fa molt fred. Tinc ganes d'estirar les cames però no hi faig perquè el matalàs està glaçat.

No m'atreviria a descriure el coixí que tinc... de fet no és un coixí és més aviat un tros d'espuma arrancat d'algun sofà. Ho he calculat i d'ample fa com uns 50 centímetres.

El llit és un matalàs absolutament donat sobre una plataforma de llit semblant a un somier amb fustes travesseres. El matalàs s'enfonsa per la part del cul i cap i cames em queden a la mateixa altura dibuixant una bonica U.

No tinc cortines i per tenir una mica d'intimitat i per evitar que el sol em desperti a les 7 del matí he penjat la meva tovallola de bany amb dos ganxos. No tapa tot ni molt menys però millor això que res.

No hi ha circuit de gas en tota Reconquista. Això vol dir dues coses: no hi ha cuina sense butà i no hi ha aigua calenta. Potser això és una de les coses que m'ha cridat més l'atenció: no hi ha aigua calenta. Aquí per escalfar l'aigua i rentar-se es fa d'una forma elèctrica del tot precària i d'aquesta manera és com m'hauré de dutxar quan m'ho instal·lin... ja tinc por...

Us ho explico (mirar foto): imagineu-vos un cubell de la mateixa mida que un per fregar el terra. Aquest es col·loca allà on hi aniria la dutxa. Tu l'omples. Aquest cubell té un forat a baix amb quelcom semblant a una dutxa on hi surt l'aigua. Dins el cubell hi ha una barra de ferro que connectada a un cable que has d'endollar, es posa incandescent i escalfa l'aigua. Un cop és calenta, desenxufes i obres el pas a l'aigua. Tens de temps per dutxar-se fins que es buida. Dos minuts amb sort. Ho hauré de provar...

Reconquista és una ciutat de contrastos. Les cases són baixe-tes i tots els carrers són quadrats, una graella. A mi em recorda al Far West, és estranyíssim.

La gent de moment és genial, és tot com un poble. Ahir vaig treure uns euros de la butxaca que no he pogut canviar i una de les noies va dir quan tenia una moneda de 2 euros després d'haverla examinat amb atenció: 'no me puedo creer que tenga 10 pesos en mi mano!'.

Parlem, parlem moltíssim. M'agradaira explicar tantes coses de les que parlem, sensacions, impressions...

Estem començant un projecte que avui no explicaré. Però té molt bona pinta. Demà serà un dia dur, anem al barri més pobre.

Avui he conegut a la Vicky la noia de Subir al Sur. És anglesa i ha vingut amb un noi anglès. Avui la Lenka ha pogut parlar una mica més. Millor per a ella, a vegades pateixo molt. Ella és genial.

De moment tot és molt nou i per tant segueix sent una aventura trepidant. Imagino que anirà morint aquesta sensació però mentrestant l'exprimeixo al màxim.

Us ho dic en serio, se m'han quedat les mans gelades de tan escriure! A més acabo de recordar que haig de tancar la bombona perquè avui hem estrenat els fogons i això si que em fa pal, sortir de llit ara és un suïcidi... però més val que l'apagui.

Avui he tingut un nou shock. Hem anat a veure una de les noies responsables del 'comedorcito' de les barriades pobres. La noia, tota ella ben vestida, viu a una casa de fang. Ens hem assegut al seu pati i ens ha tret un suc en un got de plàstic gegantí. A un costat del pati hi havia una pala on s'hi podia deduir que algú hi havia estat barrejant fang amb herbes per produir més matèria prima per tal d'arreglar alguns desperfectes que les inclemències del temps dia a dia fan a la casa. A l'altra banda del pati hi havia dos nens d'uns 4 i 6 anys jugant.

Han passat moltes més coses però si faig això més llarg serà insuportable.

I sí, ja m'he fet la maleïda pregunta: 'què cony foto aquí...' però ràpidament m'he respost: 'viure.... viure i conèixer el món, la vida'.

Foto: En Jesús prepara la dutxa de la Lenka sobre el safreig d'on haurem de rentar la roba a mà.

Reconquista

Ja he arribat a Reconquista, concretament a les 5:30 AM, després d'un viatge que s'ha fet realment curt, tot i que no he pogut dormir.

Allà ens esperaven els nois de l'Agrupación IDEAS i us puc assegurar que la primera impressió ha estat molt i molt bona.

Ara ja sí tinc la sensació d'estar molt lluny de casa. Estic a una regió clarament amb un poder molt i molt més baix que a Buenos Aires, l'exemple és que anava a donar una propina al senyor de les maletes de l'autobús (10 pesos) i un dels autòctons m'ha dit: 'no, no pará! Esto es mucho, dale 2 pesos'.

Hem estat tot el dia amb ells i ens han ensenyat la casa on viurem, son unes petites estàncies amb un petit lavabo. El millor de tot és que ho estan fent tot ells, l'han pintat, arreglat i netejat per a nosaltres. Però encara no han acabat així que avui dormirem apretats al 'departamento' d'en Maxi. Fins i tot (impressionant) cada membre del grup ha posat una cullera, una olla, un got, o algun estri per a nosaltres.

És tot absolutament precari, tota la ciutat. És com un petit lloc oblidat. La gent aquí es genial, de moment tot és apassionant.

Avui explicaria tantes coses... tot ha estat tan nou... Hem pogut parlar molt i descobrir molt més sobre aquesta ciutat i la tasca de Agrupación IDEAS.

Aquí ningú parla ni una gota d'anglès, res de res. Però no entenen ni un 'what is your name?'. És super fort, la Lenka no em para de dir gràcies per les meves traduccions patilleres.

Estic molt afònic i ara ja sí puc dir que tinc una faringitis de cavall.

Tot i així, estic emocionat.

Un bonic dia...!

Doncs bé... seré breu perquè estic força cansat.

Avui ha estat un dia de turisme pur i dur, i estic satisfet. Jo i la Judith, que ens hem convertit en germans aquests dies, hem pogut gaudir una mica de Buenos Aires amb calma i tranquil·litat, al nostre aire (un aire bo, com el nom de la ciutat).

Hem passejat per tot San Telmo, ha estat molt bonic, avui hi feien un grandíssim mercat d'antiguitats. De fet, tot Buenos Aires és força antic, i mira que és una ciutat ben nova! Però la sensació és que tot està força deteriorat.

Buenos Aires és una ciutat gegantina, tot és ample, espaiós i quadriculat. Ens hem desplaçat amb els 'comunitarios' que són els autobusos urbans. Després hem passejat pel barri de Recoleta, hem visitat el cementiri (tipus el de París Pére-Lachiase) i hem entrat al Museo Nacional de Bellas Artes, força fluix (per ser el nacional) sort que era gratuït.

Avui marxem cap a Reconquista. Sortim a les 20:40 des del barri 'Retiro'. Arribarem passades les 6 del matí. Hem escollit dels busos disponibles el, per entendre'ns, de segona classe, el que és diu 'Bus cama'. El més cutrecillo es diu 'semi-cama' que seria un bus normal i corrent i després hi ha el 'Sweet' amb tota mena de luxes i un preu que no està al nostre abast.

Fa molt fred, segueixo afònic (tinc ara ja sí, por de tenir nòdols) i tinc els llavis tallats.

A partir d'ara... comença la veritable aventura.

'No es cierto que todo tiempo pasado es mejor es que los que había antes no se habían dado cuenta de como estaban'. MAFALDA

Descol·locat

Avui he tingut diferents sensacions que m'han fet sentir estrany. Avui ens hem aixecat molt d'hora per anar a la reunió de 'Subir al sur'. Allà he conegut a qui serà la meva companya durant els propers mesos, de moment sembla una noia molt seriota. Hem estat amb la resta d'europeus que fan projectes i jo i la Judith, els dos catalans, som els únics que parlem l'espanyol. Ells... molt i molt peix. Tant és així que una de Subir al Sur m'ha comentat que sort que jo estaré amb la Lenka per ajudar-la amb l'idioma.

Una de les sensacions més estranyes ha estat que he hagut de parlar en anglès amb els alemanys, la suïssa, la de la república checa i l'italià. Bé... amb l'italià jo parlava italià. La qüestió és que de tant parlar en de tot menys en espanyol tenia la sensació que no estava a un país hispà. Molt 'raro'.

La següent sensació estranya ha estat que hem visitat una mica Buenos Aires (avui ha fet un dia sensacional tot i el fred, molt fred) i he tingut la sensació de que estic fent el turista europeu quan no he vingut a fer això. Molt 'raro'.

Hem anat a comprar els bitllets per marxar demà a la nit cap als nostres projectes. Jo surto a les 20:40 des de 'Retiro' i arribaré a Reconquista a les 6:00 de la matí.

Avui també hem agafat el 'subte', el metro. Tot és molt vell. La sensació era una mica com si estiguessim als anys 70, principis.

Demà intentarem fer més el turista. Pateixo per als diners. No és tan barat.

Estic content perquè les sabates que he comprat noves em van molt i molt bé. I sort també de l'anorac.